Vinc del PRISMA-Festival Internacional de Danza Contemporánea de Panamá. Hi vaig ser del 8 al 20 d’octubre, en un apartament reformat del Casco Viejo. Avui és zona turística. Fa deu anys no hi hauria passejat sense perill. L’hotel que tenia a quatre passes era llavors un espai ocupat per les bandes, la LHP, Los Hijos Pródigos, m’explicava un xicot afroamericà que hi havia perdut un germà. Ara la zona bull d’activitat, i com passa arreu molts antics veïns en són expulsats pels preus.
Podria parlar de l’escalfor de l’aire humit, que sembla espès, com el descrivien Ramon Vinyes, Vicenç Riera Llorca o Ferran de Pol als seus exilis americans. Amb la vella Europa al cap, la selva bella sembla com si et corqués, esquitx de la natura exuberant. Les extensions de mar, de verd i d’aigua dolça són bellíssimes, però, compte! Com em deia una de les directores del festival, «a ustedes lo máximo que les sale del lago es un cisne; aquí, se los come un caimán». Davant les vistes, no hi va pensar fa poc un turista... i ja se l’ha vist prou!
M’hi van convidar per fer-hi un taller d’escriptura «de lo efímero», manera àmplia i delicada de denominar una dansa que ja no es deixa classificar pobrament. El taller ha estat un luxe. Entre els participants hi tenia cinc premis nacionals de periodisme, poesia i teatre. Era un grup de vint, i tots escrivien meravellosament. Els dos premis nacionals de teatre es consideraven deixebles del nostre Sanchis Sinisterra i escrivien amb singular personalitat pròpia. Hi havia directors i coreògrafes amb molts muntatges. La més jove, de 21 anys, també era excepcional. No tinc paraules. Només recordar Ciceró quan deia: «si vols aprendre, ensenya».
La pregunta surt sola. Aquí, gent així s’apuntaria al taller? Hi ha humilitat i generositat en aquest gest, que és un signe tan fort com un caiman contra la debilitat del nostre cigne, aneguet lleig de tantes pors. Penso en la natura, hi relaciono el món econòmic, igual de depredador, i contra això hi veig gent disposada a col·laborar entre si. PRISMA és l’ocasió per trobar-se, per presentar-se al món, per adquirir coneixements i compartir-los. Prenem-ne nota, per construir sense complexos, donant-nos.
.png)