«Deixem volar la imaginació i pensem en una visita a la sorra del Mediterrani»
Ara que fa fresqueta, deixem volar la imaginació i pensem en un diumenge d’estiu: una visita a la sorra del Mediterrani, tot i que ja ens quedi un pèl lluny. Pensem en unes de les experiències més vibrants, apassionants… estressants, de totes les que puguem fer durant l’any. Surts de casa amb la família. Tots esmorzats i canviats. Arribes a la localitat costanera plena de gom a gom. Fas cua a l’entrada del poble i dones voltes i voltes fins a trobar un aparcament on el sol tocarà tot el sant dia. Com que ja ets tot un expert, portes un carretó per portar tot el que et cal (sí, els nens també a dins). Comences el pelegrinatge cap a la sorra amb la il·lusió als ulls. Per sort, fa baixada. Ara, però, veus aquells tres graons sense cap mena de sentit al mig del pas. Els baixes. Ja veus la sorra i l’esquena la tens plena de suor. Els nens, s'exciten. El sol t’enlluerna. Tot ple? No, un forat allà (a l’altra punta d’on us trobeu). El fill gran corre omplint de sorra les tovalloles dels afortunats que poden estar torrant-se ben estirats. Intentes arrossegar el carretó, però (oh, sorpresa!) les rodes no roden. Ara entens la diferència de preus. Ho agafes en braços, vas xocant contra para-sols i la pilota de plàstic, cau. Estàs a punt de caure per no xafar una tovallola, ensopegues… sort que aquí mateix ens hi podem quedar. Per fi et pots despenjar la motxilla i arriba un dels grans moments: s’ha de plantar el para-sol! Fem complicats moviments i càlculs per saber cap a on girarà el sol i per on bufarà el vent. Trobem el metre quadrat adient. Foradem. Més. Una mica més. Així, sí! Posem els pals i la cosa sembla que aguanta. Ara, les tovalloles (els nens es posen nerviosos). Bé, cap pedra al mig (els nens comencen a moure’s massa). Ens traiem les samarretes. Merda, ens falta la crema! Un gran i magnífic no! surt de la boca dels teus fills estimats. Tot i això, la mare pot amb tot i posa la protecció. La tovallola ja està colgada de sorra, cap problema. Anem a l’aigua, la crema es veu que és waterproof. No vull que m’esquitxis!
Així passes una bona estona. Quan ja estàs cremat, salat i ple de sorra en tots els racons del teu cos, arriba l’hora de dinar. Si tens sort, hauràs reservat un restaurant que et cobrarà com si tinguéssim sous europeus. Si ets més estalviador, portaràs el menjar fet i gaudiràs d’aquest i de l’acompanyament de la sorra que provoca un crec-crec trepidant. Hora de fer migdiada… pel veí. Intentes descansar, però toca jugar a pales o a pilota o a cotxes o a… fins que no podeu més i aneu a l’aigua perquè allò de la digestió ja no s’ho creu ningú. Abans que us pugueu convertir en una pansa més arrugada que de costum, la idea de marxar comença a fer-se present. Un gelat o una possible compra o uns quants salts als llits elàstics són el pròxim objectiu. T’alces, mires el teu voltant i no queda res que no estigui ple de sorra. Comences a netejar, plegar… fins que, fart, ho poses com pots al carretó. A més, gràcies a les administracions, cada cop costa trobar més dutxes. Tocarà acceptar la sal com a bon exfoliant. Finalment, després d’un gran, esplèndid, meravellós i (ben segur) que repetible dia de platja, arribes al cotxe cansat. Aquest, no es pot ni tocar. I t’adones que t’hi han col·locat la cirereta: una multa per no sé quina qüestió acompanyarà la tornada. Torrat, cansat i amb els ulls vermells, retornes al cor de Catalunya a poc a poc, rere tants i tants d’altres que col·lapsen l’AP7. Ara els petits dormen i els enveges. També te’ls mires i penses (no sense sorprendre't) que potser no tot ha anat tan malament i que ben segur ho repetirem.
Tot això queda força lluny, però ben segur que n’heu viscut de semblants i encara que racionalment no s’entengui, els enyoreu i teniu ganes que arribi ben aviat l’estiu i aquell moment en què us pregunteu: a quina platja anem avui?
