Manresa és una ciutat amb una orografia complicada i els topònims de l’entorn ens en donen fe. Per això, en aquesta secció sobre el lèxic manresà, parlarem de codines i tossals.
L’11 de febrer de 1982, Marta Ferrusola esposa del president Pujol, va visitar Manresa procedent de Sallent, on el matí va inaugurar la guarderia L’Esquitx. A l’arribada a la capital del Bages, va inaugurar la llar d’infants Picarol, al parc de la piscina, on va intercanviar impressions amb la directora, Margarida Borràs. Després va visitar el Museu i l’Arxiu Històric de la Ciutat.
El número d’abril de 1997 de la revista publicava el reportatge "Les actituds poc ecològiques fan malbé l’entorn", d’Isabel Luna, que entrevistava els membres de L’Alzina, el col·lectiu ecologista que editava el butlletí "La fulla d’alzina"; i el regidor de Medi Ambient, Magí Mas.
20/04/2022
Les sortides ambientals són un primer pas per endinsar-se en l’activisme
Participar vol dir prendre part en alguna cosa. Hi ha moltes maneres de participar: col·laborant, compartint, cooperant… Aquesta cosa en la qual es pren part és un projecte comunitari, una realitat que cal refer, transformar o reconstruir de nou. Segons l’envergadura del projecte, requerirà més o menys participació.
Un cop més, en aquesta secció volem fomentar hàbits saludables quan es tracta de menjar. Comprar amb seny i cuidar el nostre cos evitant que ningú ens enganyi. Avui presentem l’etiqueta del producte misteriós que analitzarem conjuntament amb la informació nutricional:
La manresana Maria Picassó, col·laboradora de la nostra revista, és la il·lustradora escollida pel dissenyador Jordi Duró, de Duró Studio, per a la nova imatge de l’edició d’Anagrama & Acantilado, últim intent seriós de rellançament del prolífic escriptor belga al nostre país. Amb aquestes cobertes, ara sí que sembla (i molt!) que «ara sí».
L’humil i ambiciós projecte del Baxi Manresa ha arribat al seu punt àlgid aquesta temporada. A l’excels rendiment esportiu s’hi uneix una comunió total amb l’afició i la ciutat. Cinc anys després de baixar a l’infern, el Bàsquet Manresa torna a tocar les portes del cel.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
L'economia circular és un concepte econòmic que s'interrelaciona amb la sostenibilitat i que té com a objectiu que el valor dels productes, els materials i els recursos es mantingui en l'economia durant el major temps possible, reduint al mínim els residus.
Francesc Serra Sellarés és el nou director dels Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central i vicepresident de la Comissió de Patrimoni, és llicenciat en Humanitats, doctor en Història Moderna, especialista en la Guerra de Successió a Catalunya i investigador de genealogies i masos de la Catalunya interior. Del 2005 fins al 2021 ha treballat com a professor d’institut en diferents centres de la comarca: Moià, Navarcles i Artés, i també al Lluís de Peguera i al Pius Font i Quer, de Manresa.
Cada cop més, els funerals i, especialment, les cerimònies de comiat de caràcter més laic se celebren a les sales ubicades en els mateixos tanatoris. Les empreses ofereixen serveis integrats que permeten no haver-se de desplaçar o fer les misses en esglésies urbanes o de l’antiga perifèria com la Sagrada Família, la carretera de Santpedor o el Poble Nou. Espais generalment envellits, freds i amb ornamentació ben espartana.
El passat 6 d’abril es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre el tema: "La Seu s’obre a la ciutat".
04/04/2022
Alguns pelegrins durant la Marxa el passat diumenge
A la cantonada de la baixada de la Seu amb el carrer de Galceran Andreu, en una àrea del barri vell al voltant dels antics jutjats que canviarà profundament en poc temps, destaca aquest edifici construït al final del segle XVIII, modificat el 1901 i reformat el 1911 per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa.
La tendència actual dels mercats internacionals del vi és de respecte màxim a les varietats utilitzades i al sistema de vinificació. Es busquen vins que representin la zona amb intervenció mínima i grau alcohòlic baix. Oller del Mas, treballant amb el territori, ha elaborat una petita joia que ha anomenat Els Ecos, fent tribut a les agulles de la muntanya de Montserrat.
«Al març del 2020, quan ens van confinar, vaig adonar-me de la sort que tinc de viure on visc: per als que som urbanites i ens agrada la ciutat, Viena no te l'acabes –amb la sort que no ens molestem entre nosaltres, té 200.000 habitants més que Barcelona, però és quatre vegades més gran, d'aquí que costa que sempre estiguis envoltat de gent»
El nostre temps recent està marcat pel coronavirus, però, des que la humanitat s’organitza en societat i les persones conviuen en nuclis, les malalties infeccioses i contagioses han tingut una gran importància i s’han convertit en protagonistes de la història. El 1348 la pesta negra va causar 2.600 morts entre els 5.000 habitants censats a Manresa i el 1854 el còlera va provocar 1.529 defuncions a la ciutat. La covid-19 n’ha causat 323 des de l’esclat de la pandèmia.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Venint del Vallès els pelegrins que seguien el camí Romeu arribaven al coll de la Creu, on se’ls obria un panorama que els devia omplir d’emoció: davant seu tenien la imponent muntanya de Montserrat. Hi havia diversos camins romeus que seguien els pelegrins que anaven a Montserrat com a destinació o com una etapa més del camí de Sant Jaume.
Soc incapaç de comptar els cafès que m’ha servit a l’establiment on dia rere dia procura que els clients se sentin com a casa. Des del primer dia que vaig posar els peus al seu bar vaig percebre l’ambient familiar que ha estat capaç de construir al llarg d’una dècada darrere de la barra.
La paraula "molla" pot voler dir «peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava» o bé pot ser el femení de l’adjectiu "moll": «impregnat d’aigua». Però també designa «la part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla», que també se’n diu "engrunes". I en el cas de la "molla de pa", que en bona part del català central es pronuncia amb o oberta, a Manresa i en bona part del Bages es manté tancada com en català occidental. Així ho recull el Diccionari Alcover-Moll per a Manresa i Solsona, i el mateix fa l’Atles del Domini Lingüístic del Català.
Als restaurants de Manresa escassegen els plats sense gluten ni lactosa. N’hi ha pocs que ofereixin un menú apte per a aquelles persones que són intolerants al gluten i a la lactosa (ser intolerant al gluten significa no poder consumir res que contingui farina de blat, i lactosa res que s’elabori amb llet de vaca o derivats). Així doncs, molts restaurants presenten un menú diari de tres plats de primer, tres de segon i tres de postres, entre els quals els intolerants al gluten i la lactosa es veuen limitats a escollir només una opció.
La pancarta és prou significativa: Teatre Kursaal. Diumenge 2 de juliol. Gran Concert Orfeó Català, amb 260 cantaires, a dos quarts de cinc de la tarda.
En el marc de l’acte de lliurament del 22è Premi Amat-Piniella a Vicenç Villatoro per l’obra ‘La casa dels avis’, la periodista Anna Vilajosana, presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, va mantenir una conversa amb l’escriptor terrassenc, de la qual hem extret aquests fragments.
