Manresa no és una ciutat pesquera, però té peixateries a cada cantonada. Com a éssers humans, necessitem consumir peix perquè és una font de proteïna animal que ens ajuda a crear múscul i teixit, entre d’altres. Segurament heu sentit dir que hi ha dues varietats de peix: el blanc i el blau.
El gener de 2021 vam presentar una panoràmica de Manresa a partir de les seves deu places més cèntriques i populars. Érem conscients que es tractava d’una visió reduïda, que una visió així feia curt. Per això, i tal i com ens vam comprometre, un any després presentem una dotzena de places més, algunes igualment històriques i d’altres absolutament modernes: places que a cada barri poden ser només una cruïlla o, molt millor, veritables espais de trobada i intercanvi.
La recordo al capdavant de l’aula preparant el projector per mostrar-nos les meravelles artístiques de la humanitat i interrogant-nos amb els ulls per saber què ens transmet el quadre de "Las Meninas", les pinzellades de Monet o la catedral de Notre-Dame de París. El temps ha corregut i ja no soc aquella estudiant atenta que seguia les seves classes, però mantinc intactes les ganes d’escoltar-la ara que la tinc al meu davant disposada a explicar-me la seva història.
Meritxell Bautista Quiñones és empresària i cofundadora amb Josep Olivet de Fibracat, de la qual són consellers delegats, i presidenta de Fibracat TV, en l’empresa creada amb Josep Olivet han fet un canvi societari dins del grup Avatel, tot i mantenir la independència d’actuació. Consellera de la Fundació Internacional de Dones Emprenedores (FIDEM), ambaixadora de la Fundació SheLeader i feminista convençuda, des del 2020 ha rebut premis com el Dona Tic, del Departament de Polítiques Digitals i Territori, el premi internacional IWEC, el Talent Cambra per a Fibracat TV o el de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya, per l’aposta decidida per l’ús del català.
El 21 d’octubre de 1979, l’alcalde Joan Cornet, en presència del president de la "Casa del Sordomudo de Manresa y comarca", Ezequiel Pérez Pedraza, amb companys de junta i socis, i membres del programa "Hablamos", de TVE, entre d’altres, inaugura les noves instal·lacions del local social, al número 45 del carrer Calvo Sotelo, que actualment correspon al número 35 del carrer Circumval·lació.
Avui tornem a la secció que pretén ajudar-nos a comprar amb més seny i alimentar-nos millor amb un nou producte que podem trobar amb facilitat en supermercats. Si tens uns quants anys recordaràs haver berenat a la joventut un entrepà farcit tant d’aliments dolços com salats. Avui presentem l’etiqueta i la informació nutricional d’un producte que de ben segur va ser protagonista de la versió dolça de molts d’aquells entrepans de joves i no tan joves:
Una imatge val més que mil paraules? O una paraula val més que mil imatges? Tant les imatges com les paraules poden tenir molts significats al mateix temps o només tenir-ne un de clar i definit.
El número de febrer de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els equipaments culturals a debat", de Sílvia Berengueras, Elsa Esquius i Josep Lluís Trullo. S’hi analitzaven els espais existents i les mancances, com ara una biblioteca central, una sala de concerts, un centre d’exposicions... També quedaven pendents l’arxiu i el museu.
En el termini d’un any, ha tancat una llibreria i una altra és a punt d’obrir. Tenen en comú que totes dues es troben situades al barri antic i responen a un projecte jove i engrescador, que va més enllà del fet comercial.
El confinament és una mesura higiènica i sanitària molt antiga. Les ciutats medievals tancaven els portals d’accés per aïllar-se de les epidèmies i que els virus mortífers es limitessin a la població autòctona, que, si convenia, amortallaven i cremaven per tallar els focus de contagi de soca-rel.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
La podem confondre amb un sistema de climatització convencional de bomba de calor que fem servir per escalfar o refredar els locals, perquè els equips instal·lats són molt semblants.
A l’extrem oest de la ciutat, a l’altre costat del Cardener, des de fa més de cent anys s’ha creat una zona industrial a partir de la instal·lació d’una fàbrica de barrets que es va convertir en la factoria Pirelli, que ha crescut al llarg del segle XX i se li ha afegit el polígon del Pont Nou i la gran fàbrica Lemmerz. Es va inaugurar el 1968 amb una façana d’estil racionalista industrial, d’arquitecte desconegut i bastida per l’empresa constructora Grau Sala.
El passat 2 de febrer es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre "Les epidèmies a Manresa".
El dia 11 de gener de 1972 va ser plantada la primera llavor de la futura Escola Agrària de Manresa, que va néixer com a centre experimental de Formació Professional Agrària de primer grau, a l’empara del Servei d’Extensió Agrària del Ministeri d’Agricultura.
Aquest mes presentem un vi de gamma alta del celler El Molí, monovarietal de cabernet sauvignon i veremat manualment. Selecció de grans feta en taula de tria. Fermentació en bota oberta de roure francès durant deu dies. Clarificació i filtració lleugera. Després de 20 mesos de criança en bota, passa 24 mesos més en ampolla abans de sortir al mercat.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
El Collbaix és una muntanya molt popular entre els habitants de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, la tenen molt a prop i té unes vistes magnífiques malgrat que no és gaire alta, 544,2 metres.
Des de la finestra de casa seva, observa els blocs elevats de façanes blanques i persianes verdes que configuren el barri. El seu estimat barri. Pel carrer, veu passar dues veïnes que xerren amb bosses de fruita i verdura a les mans i es diu a si mateix que, malgrat el pas dels anys, el Xup encara conserva l’esperit de poble. «Jo he vist créixer aquesta barriada i ella m’ha vist créixer a mi», explica.
El vestíbul de l’Escola d’Art de Manresa és d’aquells espais que, a l’hora de visitar exposicions, els manresans no acostumem a tenir gaire en compte. I val la pena estar al cas, perquè sovint s’hi poden veure mostres prou curioses i interessants com la que, fins al dia 31 d’aquest mes, hi presenta l’il·lustrador Javi Oviedo.
Lluís Grifell i Pons, en les seves "Memòries i aventures d'un temps i un país", escriu: «Quan vam tornar al capvespre portàvem un remitjot de guixes i un altre de cigrons d'aquells tan petits, i uns quants llençols menys». Si voleu saber més detalls de l’aventura, ho podeu consultar a l’entrevista que es va publicar en aquesta revista, el novembre del 2011, a aquest manresà, autor d’altres llibres com ara el "Viatge al país del pèndol" o "El com i el perquè de la II Guerra Mundial".
L’oli d’oliva verge i l’oli d’oliva verge extra (OOVE) són els que predominen a les cuines de casa nostra. L’oli d’oliva, sense especificar que sigui verge, és un oli refinat, una barreja d’oli refinat amb altres olis. Que sigui verge ens assegura que mantingui les propietats beneficioses pel nostre organisme i que durant el procés d’extracció no s’hagin vist alterades per procediments químics.
31 de juliol de 1981, darrer dia de feina abans de les vacances d’estiu, els companys de treball acomiaden Ricard Lladó, el dia de la seva jubilació de Maquinària Industrial SA (MISA). D’esquerra a dreta, Josep Torres, Pere Sinfreu, Ricard Lladó, Isabel Garcia, M. Lluïsa Batlle, Antoni Sanz i Josep M. Pérez, dins l’oficina de comptabilitat.
18/01/2022
Portada del número 107 de la revista El Pou de la gallina.
El número de gener de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els ‘lobbies’ manresans regenten poc poder". S’hi analitzaven empreses, institucions, famílies i persones amb un poder de decisió important a la ciutat. El sector de les finances era un dels més poderosos, però el nou director de Caixa Manresa, Adolf Tudo, defensava una actuació cada vegada més transparent.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
Si la primera revolució industrial va ser la introducció dels sistemes de producció mecànics amb tracció hidràulica i de vapor –anys 1750 als 1850–, la segona va ser la producció en sèrie, la divisió del treball productiu, l’ús de l’electricitat, la indústria química i l’automobilística –anys 1850 als 1950–. La tercera revolució va ser la incorporació dels ordinadors –la microelectrònica i tecnologies de la informació– per automatitzar processos –anys 1950 als 2000.
14/01/2022
Elenc de la Innocentada i comissió organitzadora de l'Agrupació Cultural del Bages | Foto: Jesús Martínez
Coincidint amb els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, del 4 al 6 de febrer es presentarà al Kursaal "Íñigo, l’home rere el sant", una farsa escrita per Carles Claret i dirigida per Jordi Gener. La 65a edició de la Innocentada s’escau en el vintè aniversari de la mort d’Agustí Soler i Mas, iniciador i mantenidor d’aquesta tradició teatral durant els primers 45 anys.
