Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
Si el funeral requereix del servei d’un capellà, en funció de la parròquia, la voluntat familiar o bé la del difunt, es desplaça a les instal·lacions del tanatori on hi ha bona acústica, llum i més espai d’aparcament per a aquells que venen de lluny. Les esglésies
obreres dels seixanta i els setanta són austeres, però, en canvi, la Seu de Manresa és una joia sovint no gaire valorada. Com diria aquell, i amb raó, un marc incomparable per a tot tipus de cerimònies: tant les religioses com d’altres actes de tipus artístic i musical. Si el catecisme convida a obrir les portes dels temples al poble sense demanar quotes de fe, credos ni carnets, una bona manera d’
amortitzar equipaments com la Seu de Manresa és convidar la ciutadania a gaudir-ne des d’un punt de vista més lúdic, cultural i de reconeixement de l’edifici i la història i art que atresora com un patrimoni únic i, de retruc, un conjunt monumental de primer ordre.
El rector des de fa cinc anys, Jean Hakolimana, conegut com mossèn Joan, està ben decidit a presentar la Seu com la casa de tothom, amb una hospitalitat ben necessària tant per als fidels com per als turistes, els estudiants d’art i història, els investigadors i tècnics o, simplement, els que vagaregen i topen amb una basílica de dimensions considerables al capdamunt del Puigcardener. Un indret que, per força, ha de deixar de ser lúgubre, fosc i de redempció del pecat per convertir-se en un espai on llueixin segles d’història, art i arquitectura que cal conservar, amb el convenciment que és un atractiu indiscutible de la ciutat. I és que, com la majoria d’edificis que atresoren vestigis de diverses centúries, les curiositats, les històries, les anècdotes i els secrets de les dependències i racons de l’interior poden arribar a ser magnètiques com una sèrie de Netflix. Això sí, presentant-les als manresans i visitants embolicades per a regal i amb l’objectiu d’obrir les portes gairebé de bat a bat per eliminar la ferum de resclosit, girar full d’altres temps i costums, i, al marge del culte, poder-ne gaudir i observar-la bé. Com quan visitem altres grans edificacions a l’estranger o a Catalunya mateix, amb l’interès i la predisposició d’aprendre coses i conèixer a fons llegendes, mites i tradicions. Al capdavall, començar a veure la Seu com el que és: un gran monument de Manresa.
Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes d'abril de 2022. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge
La Seu s'obre a la ciutat, de Jaume Puig i Ibáñez.
