BUGADA AL POU

BUGADA AL POU. Març 2022

per Quintí Torra Cordons, 11 de març de 2022 a les 11:35 |
Aparcament de luxe
 

Amb l’aplicació de l’anomenat urbanisme tàctic, l’entorn del carrer i la plaça dels Infants i la plaça d’Europa han eliminat les poques places d’aparcament que hi havia i, com la mateixa CUP va apuntar en el seu dia, han permès veure com pacificar el trànsit a la zona –exceptuant la circulació per als veïns i la càrrega i descàrrega òbviament– pot ser més que convenient. No obstant això, durant el dia, la zona és molt concorreguda per la proximitat de l’Ajuntament, diversos comerços i el mercat de Puigmercadal. Amb aquell afany tan manresà d’anar sempre amb el cotxe al cul i fins la porta del destí escollit, alguns, com veiem en una fotografia que em fa arribar una veïna, acaben estacionant directament on els convé, posant les quatre rodes del vehicle damunt la vorera, la vorera més alçada respecte de la calçada, vull dir. Tot plegat, un bon despropòsit.     
 
La font de la ‘Giralda’
 

Al Telenotícies vespre de TV3 del dijous 24 de febrer, en l’apartat del Temps, Tomàs Molina va comentar un vídeo que li havia arribat de la font de la Girada, a la riera de Rajadell, posant l’èmfasi en el rajolí ben fi que hi brollava a causa de la secada –malgrat que és tal com raja sovint. Però el cap de meteorologia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, badaloní de pro i sempre molt ocupat, va rebatejar-la com la font de la Giralda. El Tomàs no tenia pas el dia... i massa coses al cap. En el mateix espai es va confondre parlant del dijous de cendra... per acabar rectificant i aclarir que, en realitat, era dijous llarder.
 
 
Isabella Herrero, polifacètica
 
Un subscriptor em fa arribar una foto de les galeries del Passeig amb un aparador on, sota el rètol “Isabella Herrero - Escriptora” hi ha exposats diversos vestits enaltits amb bandes de premis de concursos de bellesa –Gran Dama Spain 2016. Gran Dama World i Gran Dama World 2019, per ser exactes– i una màquina de vending, dispensadora dels seus llibres. Herrero, una mena de Teresa Gimpera establerta a Manresa, regentava una escola i agència de models que també feia serveis de representant d’actors i actrius, i nodria algun càsting. Fins fa pocs anys, encara participava, i resultava guanyadora, en concursos de miss per a maniquins més veteranes. El 2019, va aparèixer en el programa de Telecinco Me quedo contigo, en què diferents mares ajudaven a trobar parella a les seves filles. Però la model, com apreciem a l’aparador amb una tècnica per vendre llibres si més no curiosa, també té iniciada una carrera com a escriptora en el gènere de la ciència-ficció. A la màquina de les galeries hi podeu adquirir Tratado de una ignorante i La suma sacerdotisa. Una autèntica caixa de sorpreses amb vocació artística.
 
 
Alabern i Picassó
 
Ara que, per artista –i també arquitecta–, la nostra col·laboradora Maria Picassó, amb una trajectòria com a il·lustradora que va començar, des de molt jove, entre altres, a les pàgines d’aquesta revista i amb la qual seguim comptant per al que calgui. De fet, com ja ha passat en altres ocasions, una de les seves assertives caricatures ha anat més enllà de les pàgines del Pou. Fa un parell de mesos es va presentar el llibre Josep Alabern, el senyor de les Aigües, escrit per un altre bon amic de la revista, Francesc Comas, editat per Aigües Manresa i produït per Zenobita Edicions. I, a la pàgina 3 hi ha la magnífica caricatura de la Maria, publicada fa sis anys a la secció Qui no coneix... Ho celebrem novament. Ara, a més, en podem parlar en termes d’elogi per a la il·lustradora i amb el rerefons de la guerra de l’aigua que, de ben segur, donarà per a molt.
 
 
Soferts caminants  
 
Entre els lectors i subscriptors del Pou hi ha molts caminants que, sempre pensant en aquesta humil secció, em fan arribar fotografies o altres fets i realitats insòlites amb què es troben passejant pel terme. Les obres de prolongació de l’avinguda dels Països Catalans travessen de ple el camí que voreja el tram est de la Séquia i obliguen els caminants que hi transiten –que sovint són molts– a desviar-se per la carretera de Viladordis. Això pot ser comprensible, però el cas és que es veuen obligats a passar pel mateix carril dels cotxes, sense cap mena de protecció. Tenint en compte el pes que es vol donar al rodal agrari i l’anella verda, costa d’entendre que no es tingui en compte la protecció i senyalització dels caminants. Ho podeu comprovar en la instantània.
 
 
L’avi Xavier Serrano
 
L’amic Xavier Serrano, locutor, comunicador, músic, fotògraf i home donat a la faràndula, s’ha instal·lat tant en el paper de traslladar els missatges i eslògans de les marques que, a part de la veu, ara ha entrat de ple en els anuncis i promocions. Ho podeu veure en la campanya d’hipoteques inverses per a gent gran de rentamayores.cat, una firma barcelonina per a la qual el Serranillu ha prestat cara, còrpora i veu per, tal com fa Mari Pau Huguet, convèncer aquells pensionistes que es decideixin a anar rebent quotes mensuals a canvi de perdre, progressivament, la titularitat d’algun immoble. El que no sabria dir-vos és si les misses del company Serrano i de l’exestrella televisiva són les mateixes per anunciar, al cap i a la fi, el mateix producte. Em temo que no.  
 
Arxivat a:
El Cul del Pou, BUGADA



Participació