Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest és l’últim article de
Manresa, espòiler 2022. Ja no té sentit que us parli d’un any en el qual ja heu entrat. A més, per sort o per desgràcia vostra, en el vostre espaitemps la commemoració dels 500 de la visita d’Ignasi de Loiola passarà desapercebuda si ho comparem amb el que us he anat explicant els darrers cinc anys. Així,
d’ara endavant us explicaré les merdes de la meva Manresa sense tenir cap data concreta fixada al calendari. Dit això, en aquesta ocasió simplement us informo que
El Pou de la gallina es traslladarà al costat del pou que dona el nom a la publicació.
Quin és l’objectiu d’aquest moviment? Hi ha diverses teories. Hi ha qui diu que és una estratègia basada exclusivament en el
postureig. Guanyar visibilitat de la mateixa manera que tantes existències busquen l’aprovació social en el puto opi d’Instagram, amb la diferència que el
Pou no està buit de contingut. També he escoltat la conspiració que justifica que el fet d’aprofitar el local del que havia estat La Botiga dels Àngels és l’equivalent a competir en qualsevol esport anant fins al cul de fàrmacs per millorar el rendiment. En aquest local es deuen haver dut a terme infinitat de rituals esotèrics i crema d’espelmes i d’encens
màgics, suficients per ampliar el forat de la capa d’ozó i per ressuscitar els dorments de varis cementiris indis. L'essència d’això segurament perdurarà en l’espai, però ves a saber si serà beneficiós per al
Pou o aquest acabarà protagonitzant un programa de
Cuarto Milenio. La darrera teoria conspiranoica assegura que la redacció de la revista tindrà un galliner ocult a la planta baixa de l’edifici, amb la intenció de vendre els ous de les gallines a preu d’or, com si fossin hereves llegendàries de la famosa gallina salvada per Sant Ignasi.
Més enllà d’aquests rumors, només us diré que en el meu espaitemps, pocs anys després del canvi de local, els amics del
Pou van assaltar l’Ajuntament de Manresa a través d’un túnel subterrani que van excavar –i que es podien haver estalviat si haguessin entrat directament per la porta de la casa gran. L’absurda excavació els va servir per buidar l’Ajuntament de regidors, alcaldes i funcionaris, i establir una feliç dictadura associacionista a Manresa.
