Fa una dècada dedicàvem el tema central a parlar de dotze anys d’obres a la Seu i en aquest reportatge constatem que d’un temps ençà la basílica i el seu entorn s’han anat obrint a la ciutat. S’escau que fa 700 anys que es va signar el contracte de construcció amb Berenguer de Montagut, que en fa 650 del trasllat dels Cossos Sants, que el dia 18 d’abril tornarà l’orgue restaurat i que el recinte acull concerts multitudinaris i fins i tot rodatges de pel·lícules. De tot plegat en parlem amb dotze persones que viuen el dia a dia de la Seu, que per a molts manresans és una gran desconeguda.

Ferran Costa Duran és il·lustrador, dibuixant, ninotaire i caricaturista. El seu pare va dibuixar "El cosaco verde" d’editorial Bruguera. Com a delineant, aprèn la perspectiva. Treballa amb el seu germà a Gravats Prat. Alumne de l’Acadèmia Josso de Barcelona, a partir del 2002 es dedica de ple a dibuixar. Ha estat secretari de l’entitat Somiatruites i la seva obra excel·leix en la minuciositat de detalls dels seus personatges.

Quan, en la campanya de les últimes eleccions municipals, Podem i els seus "cercles" encara estaven de pujada, la candidatura manresana va incloure la gestió pública de l’aigua en el programa.

Propostes musicals, artístiques i cinematogràfiques per posar la cirereta a la primavera i encetar l'estiu.

El passat 1 de juny es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre els "40 anys d’Aigües de Manresa", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.

En la secció que pretén fomentar hàbits saludables a l’hora de menjar, avui portem l’etiqueta d’un producte molt habitual al rebost de la gran majoria de llars. L’etiqueta del producte misteriós i la seva informació nutricional són aquestes:

En ple centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, parlem d’una modesta edificació que en serveix de testimoni.

Aquesta edificació en pedra seca és un tipus de forn de guix no gaire habitual, sortosament restaurat perfectament i conservat. Formant un sol edifici amb el forn hi ha una barraca, i tot el conjunt està en bona part excavat en un marge, de manera que només té paret exterior al davant, on s’obre la boca del forn i la porta de la barraca annexa.

«L’antiga seu del castell dels Ducs de Bretanya és una ciutat diversa i culturalment dinàmica»

El pastís Sacher, conegut com Sachertorte, va ser creat l'any 1832 per l’austríac Franz Sacher, que era un jove aprenent d’una pastisseria de Viena. Un dia el príncep Klemens Wenzel von Metternich va encarregar un pastís a la pastisseria on treballava Franz, però just aquell dia, el pastisser estava malalt, així que Franz amb només setze anys va haver de preparar-lo ell sol. En aquell moment el pastís que va elaborar no va tenir èxit, però al cap de dotze anys, a mesura d’anar-lo practicant, va començar a vendre’s arreu d’Europa amb un gran èxit fins a obrir la seva pròpia pastisseria a Viena.

Us presento avui un vi especial dins del catàleg de vins del Pla de Bages. Especial per diversos motius: per com neix, però també pel vi en si mateix i per les seves característiques. Un vi fruit de la col·laboració entre l’Oller del Mas i Thunder Wine Makers.

«Si imaginem la música com un bosc, els grans noms ocuparien les copes dels arbres, mentre que els músics com jo romandrien al sotabosc, allà on neixen els nous estils». Per al cantautor santjoanenc, de 42 anys, la música sempre ha estat un espai de llibertat a què s’entrega durant les nits, quan deixa de ser el mestre d’anglès de primària i es converteix en un artista que toca la guitarra a la llum de la lluna.

Com a ampliació de l’article anterior, on comentàvem les codines, les girades i els tossals, parlarem aquesta vegada de puigs, de goles, de gorgs... i del Collbaix.

Imatge de les quinze jugadores de la Selecció Organitzada de Futbol Femení de Manresa i Comarca SOFFMIC que van assistir a la trobada de pioneres el 6 de març del 2022, als jardins del Centre Cultural el Casino.

A finals de maig, el cap de setmana del 27, 28 i 29, tindrem a Manresa, a la torre Lluvià, en plena Anella Verda de Manresa, "Terra, 1a Mostra de Cinema de Natura 2022".

El número de maig de 1997 de la revista publicava el reportatge central "Qüestió de barris", de Carles Claret.

El dia 13 de maig, la revista mensual manresana El Pou de la gallina va inaugurar el nou local als baixos del carrer de Sobrerroca, número 24, al costat mateix del pou ignasià.

De tornada a casa, i després de la presentació a Manresa l’1 de juny de 2012 del llibre de relats, "Contes del bé i del mal", el seu autor, Jordi Cussà va escriure aquesta facècia, inèdita fins avui, inspirada en la tertúlia posterior a l’acte en companyia del presentador, la dona i la filla; l’editor berguedà; una amiga actriu i mestra de música, i alguns lletraferits més. El correu amb el text d’aquest relat, adreçat als esmentats, deia així: «Companys de travessa: Un envio un present (...) Espero que us regali, si més no, un parell de somriures».

Míriam Tirado Torras és periodista de formació, es va iniciar a El Pou de la gallina, on va obtenir el premi Tasis Torrent al millor reportatge el 1997 en col·laboració amb Joan Piqué, i a Ràdio Ciutat. Després de passar per Flash Ciutat i tretze anys a Catalunya Ràdio com a redactora i locutora, va estar una temporada a TVE, en el programa "Catalunya avui". Consultora especialista en temes de maternitat, paternitat i criança, és autora de cinc llibres, entre ells "Vincles" i "Límits", i de nou contes, entre els quals hi ha dos bestsellers: "Tinc un volcà" i "El fil invisible".

Els robots van entrar a les fàbriques fa molts anys. Tradicionalment, s’han utilitzat per portar a terme tasques complexes i repetitives, i han substituït moltes vegades el treball humà. Amb la indústria 4.0, una nova onada de robots arriba a les empreses. Són els robots col·laboratius o "cobots".

En un temps en què la diplomàcia no sembla ser gaire efectiva, potser perquè els interessos geopolítics i la necessitat de vendre armament semblen estar per damunt dels drets humans, Manresa, en ocasió de l’any ignasià, ha decidit projectar-se al país i al món designant ambaixadors i ambaixadores.

Les propostes teatrals, cinematogràfiques i musicals per passar bones estones aquest mes de maig.

La carretera de Cardona és una de les dues vies de sortida més importants de la ciutat i té diversitat d’edificis amb diferents funcions, industrials, magatzems o residencials, com aquest de plurifamiliar que fa xamfrà amb el carrer de Fonollar. Es va edificar el 1927, en un llenguatge entre noucentista i neoclàssic, i destaca a la zona per la bella factura. L’edifici resol la cantonada amb xamfrà de 45 graus i està format de planta baixa, tres pisos habitables i unes golfes sota teulada.

En el marc de la celebració dels 35 anys de la revista El Pou de la gallina, el passat dimecres 4 de maig, a la sala d’actes del Casino, vàrem fer el lliurament dels vint-i-setens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els nostres lectors.

L’any 1984 la família Solergibert va decidir plantar, a la parcel·la Matacans d’Artés, les varietats cabernet franc i cabernet sauvignon, de fàcil adaptació a terrenys argilosos. Quan els ceps tenien 25 anys, la família va comprovar que el raïm madurava de manera excel·lent i van decidir, amb la il·lusió i l’experiència de deu generacions, crear el gran Solergibert de Matacans.

​Jennifer Marin (Colòmbia)

Situada a la comarca de l’Alt Urgell, molt prop de l’extrem meridional, quasi a tocar del terme de la Baronia de Rialb (Noguera), la roca del Corb és dins del terme de Peramola, molt a prop del despoblat de Cortiuda i dels majestuosos relleus de Sant Honorat. És un indret espectacular, que formarà part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

«La filosofia no només ha d’estar a l’acadèmia, sinó també al carrer». Aquesta és una de les premisses de Mercè Garcia, la professora de filosofia que considera que l’àgora on es reunien els filòsofs de l’antiga Grècia ha de ser un espai obert on pugui accedir tothom. L’emblema del seu pensament podria concretar-se en una gran plaça com la de Sant Domènec de Manresa, el lloc on ens citem per obrir una conversa.

Després d’un hivern feixuc i d’uns mesos amb baixes temperatures, consumint la mateixa varietat de fruites no gaire més enllà de la poma, la pera, el plàtan, la taronja i el kiwi, arriben les maduixes.