Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si bé, des de fa més de cent anys, Manresa gaudeix de dues línies fèrries que connecten amb Barcelona, el temps emprat per arribar-hi no és gens raonable. Ja ben entrats al segle XXI –som a prop de consumir-ne una quarta part– no pot ser que, per cobrir una seixantena de quilòmetres, es tardi gairebé una hora i mitja. Em consta que, des de fa temps, molts polítics de casa se n’han preocupat de revertir una situació escandalosa que perjudica en gran manera les relacions socioeconòmiques i contribueix a no poder rebaixar significativament el trànsit per carretera i, doncs, la contaminació quotidiana de l’aire. I si en la comunicació amb l’àrea metropolitana la pressió es manté, per la banda de ponent, la línia que ens uneix amb Lleida, la desídia és clamorosa. És ben bé el tren de la bruixa, que s’endinsa en les terres del Far West!
Molts estudis, moltes anàlisis tècniques, debats, etc., però res no es mou. Cal recordar que inicialment els trens i les seves línies es van estendre per la iniciativa privada que hi veia, doncs, un negoci, ja sigui per al transport de mercaderies o el de viatgers. Ara, un Estat espanyol maldestre, ineficient i, especialment, gasiu quan es tracta d’invertir a Catalunya –terra conquerida, interessant només per drenar-hi recursos– no mou fitxa; ni en aquesta línia ni en cap de les anomenades de rodalies.
Això pel que fa a la part del pastís ferroviari depenent de Madrid, però el que depèn de Barcelona, de la Generalitat, tampoc no hi guanyem gran cosa pel que fa a rapidesa. Potser hi ha més puntualitat i el condicionament i la seguretat dels combois són millors, però poca cosa més. Darrerament, s’han anunciat algunes inversions importants. La intenció d’eliminar l’actual baixador del carrer Primer de Maig és urbanísticament positiva. I aquí escau una pregunta: val realment la pena invertir uns seixanta milions d’euros per allargar un centenar de metres l’estació, a banda de fer-la subterrània? No n’hi hauria prou desmuntant el tros de via a partir de Manresa Alta? En canvi, l’estudi d’una futura estació al costat del parc de l’Agulla és objectivament positiva, com també ho seria que s’habilités per a passatgers el tram fins a Sallent, afegint també una altra estació prop del nucli de Santpedor. Actuaria com un metropolità manresà per la banda nord. En qualsevol cas, la voluntat de disposar d’uns trens directes amb la capital catalana des de Manresa per sota de l’hora de trajecte continua sent una quimera. Què hi farem!
