Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tal com està el patí, el paral·lelisme entre fauna i llengua seria ben il·lustratiu. Una tesi derivada del xoc entre les espècies autòctones, en risc d’extinció, i les invasores que, com la diglòssia, fomenten la vertebració del
catanyol i l’augment dels
catanyoloparlants. A Manresa, tots dos fenòmens també es manifesten, però, en el cas de les aus, dels coloms en concret, la casuística ha viscut diferents capítols. En la memòria, el debat –traumàtic– de l’
eliminació de la superpoblació de les que molts anomenen, sense que siguin parents del Batman,
rates voladores. Castració química o sacrifici?
Per als animalistes radicals, simplement, el colom ha de fruir en un lliure albir fins a reproduir el clàssic de Hitchcock,
Els ocells, amb milers de Tippi Hedrens manresanes. Sigui com sigui, després d’un estudi encarregat per l’Ajuntament el 2018, es va fer públic que, en els últims tres anys llargs, s’han
capturat, «en punts conflictius», fins a 1.300 exemplars d’espècies invasores fent vida a Manresa. Concretament, exemplars de tudó, tórtora turca, cotorra argentina i cotorra de kramer, que, segons sembla, «tenien poblacions emergents que requerien mesures de gestió, control i prevenció». Ben curiós.
