Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El diccionari defineix
codina com «roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació», però Josep Camprubí Casas, expresident d’Òmnium al Bages, un dels primers professors de català a Manresa en l’època de la Transició, nascut a les Escodines, recorda haver vist les grans i llargues llenques de roca que donen nom al sector i al carrer, quan es va fer obres de repavimentació al barri. El prefix
es- s’hauria aglutinat al nom com en el cas de
graons,
tenalles,
tisores o
tovalles. El carrer de la Codinella, a l’altra banda del torrent de Sant Ignasi, donaria testimoni també de la roca existent.
Una altre terme orogràfic usual a la ciutat és el de
tossal; «elevació de terreny més o menys alta, segons les comarques», ens diu el Diccionari Alcover-Moll. A Manresa tenim el
tossal del Coro, que es troba a 275 metres d'alçada, en direcció a Viladordis (segons m’informa l’historiador i bon amic Francesc Comas, la primera casa que s'hi va construir va ser ocupada per la família Cots i es coneixia amb el renom de Cal Coro, que després va donar nom a tot el barri). Un altre tossal il·lustre és el dels
Cigalons, que sembla que tindria l’origen en les cuques o cigales petites que hi havia al rodal. I també tenim el
tossalet de la Mustela, nom que sembla fer referència explícita a aquest petit mamífer, també escrit amb la forma
mostela.
Finalment, no em puc estar d’esmentar un altre topònim curiós, a la riera de Rajadell i a tocar del terme de Manresa, com és la font de la Girada. El mot
girada vindria a ser aquí un sinònim popular de
meandre, perquè la riera en fa un de molt marcat sota la font. Fixem-nos també en l’expressió «trencar la girada a algú», que es diu que vindria del fet de trencar la girada al ramat.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
