Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un altre cas característic del parlar manresà i bagenc és la pronúncia amb o oberta de la
mora, el fruit de l’esbarzer, que a Manresa fem igual que el femení de
moro, sinònim popular de magribí o musulmà, com en el parlar de les comarques lleidatanes, tot i que en la resta del català central i a les comarques de l’Ebre es pronuncia amb o tancada. És el cas de Móra d’Ebre, que per cert és un dels pocs mots de més d’una síl·laba que conserva l’accent diacrític. El portal de consultes lingüístiques Optimot ens aclareix que els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que abans de la publicació de la nova
Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans portava accent diacrític i ara no (comara
cóm 'recipient',
cós 'cursa',
móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, per les dificultats de naturalesa legal que aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent els topònims següents:
coster de la Bóta,
Cóll,
roc del Cóm,
el Cós,
Jóc,
Móra d'Ebre,
bony de l'Ós,
barranc de l'Óssa, etc..
Això ens porta a parlar del manresà carrer del Cós, que travessa des de la Muralla de Sant Francesc fins a Francesc Moragas, i que segons ens recorda l’historiador Francesc Comas té aquest nom perquè «el gremi dels elois, dels traginers i dels carreters hi feien curses o cossos de cavalls». Cal mantenir amb accent, doncs, el nom del nostre carrer, malgrat que el mot genèric ja no el dugui.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
