Anna Sensat. Des de Viena

I no enganya, et pot agradar o no, però la ciutat et deixa clar que temps enrere va ser capital d'un imperi. És una ciutat neta, cuidada, amb carrers amples, fàcil de moure-s‘hi amb transport públic. A l'agost farà nou anys que soc en terres austríaques i d'aquests nou, set i mig que visc a Viena, i després de tots aquests anys, malgrat les emprenyades constants amb l'alemany, el no veure el sol durant l'hivern, la simpatia innata dels vienesos, els moments de solitud i la malenconia que t'atrapa i sembla que no t'acaba de deixar mai, no puc marxar d'aquesta ciutat. Al març del 2020, quan ens van confinar, vaig adonar-me de la sort que tinc de viure on visc: per als que som urbanites i ens agrada la ciutat, Viena no te l'acabes –amb la sort que no ens molestem entre nosaltres, té 200.000 habitants més que Barcelona, però és quatre vegades més gran, d'aquí que costa que sempre estiguis envoltat de gent– i per als qui prefereixen la natura la capital austríaca té desenes de parcs. Però no patiu, que si el que voleu és bosc, Viena n'està envoltada. I quan després d'estar hores tancada a casa, surts una estona i caminant o bé amb menys de mitja hora amb transport públic estàs envoltada de natura, el confinament es viu un pèl diferent.
 
A Àustria les PCR i els tests d'antígens són gratuïts des del primer dia, i com que per anar a treballar s'ha de complir alguna de les 3G (vacunat-geimpft, haver passat la covid-genesen o presentar un PCR negatiu-getestet), us podeu imaginar la bestialitat de tests que es fan diàriament. Doncs bé, mentre a Viena funciona tot prou bé, a d’altres territoris del país és un caos. Avantatges de viure a la capital i rebre molts més recursos que la resta del país. Però, quan a la Baixa Àustria –regió que limita amb Viena– els restaurants ja podien obrir després d'aquest últim confinament –en portem 4– els de Viena encara van estar tancats uns dies més. I això és el pa de cada dia: aquí fem A, allà fem B, a l'estiu farem a tot arreu C i llavors ja plorarem... Treballo al palau de Schönbrunn, que és una de les principals atraccions turístiques del país, i hem de controlar el 2G. Divertidíssim –noteu el sarcasme. L‘OMS ha aprovat una sèrie de vacunes contra la covid i aquestes són les que permeten entrar als llocs: restaurants, museus, cinemes, botigues..., a tot arreu ara hi ha –o hi hauria d'haver– un control estricte del 2G perquè les multes a què s'exposen els negocis són altes. Total, que les persones que, per exemple, entren al país amb la pauta de vacunació completa però amb la Sputnik, no poden fer absolutament res. O, si vens amb canalla, o estan vacunats o has de presentar un test. Però la cosa canvia d'un test d'antígens a una PCR i, evidentment, la norma és diferent depenent de l'edat. Només faltaria fer les coses fàcils i lògiques. La gestió de la covid no és pas millor que a Catalunya o a l'estat espanyol, la diferència rau en la disponibilitat de recursos que l'estat ofereix a la població i als negocis. Al febrer tornareu a sentir a parlar de nosaltres quan entri en vigor la vacunació obligatòria per tota la població major de divuit anys, ens espera un trimestre divertit. Serà el moment d'anar a passejar per les vinyes que envolten la ciutat i fer algun tast de vi o potser passejar pel Danubi per veure els vaixells maniobrar, que no s'ha d'esperar a la jubilació per gaudir del dolce far niente. Ah, i si us perdeu per terres austríaques veniu a saludar a aquesta manresana a Schönbrunn.