Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les sortides ambientals són un primer pas per endinsar-se en l’activisme
Com més participació individual, més possibilitats de canvi social hi haurà. El món de les entitats ecologistes no és una excepció, es necessiten activistes per aconseguir tirar endavant projectes de caire ambiental. Fa falta participació ambiental. Hi ha, però, diferents graus de participació ambiental. El nivell més baix de tots és una participació que no requereix cap mena d’implicació, només rebre informació sense esperar res a canvi o fer acte de presència, senzillament assistir a un acte o activitat: xerrada sobre el canvi climàtic, caminada interpretativa del paisatge... Es pot dir que les expectatives de canvi personal i social són baixes. És un primer pas per ser activista, conèixer realitats ambientals i altres activistes.
Hi ha un altre grau de participació, és l’enfocada a transformar la realitat, a canviar-la. El primer pas és ser crític amb la informació que reps, buscar els diferents punts de vista i percepcions ambientals. Si hi ha res a transformar, cal veure què és el que no funciona i per què. Cal ser crític per després prendre una decisió, la més encertada amb les finalitats de canvi. A partir dels diferents punts de vista i d’haver fet una diagnosi de la situació, cal prendre decisions. Però no n’hi ha prou amb decidir. Decidint no hi ha transformació ambiental, falta un pas més. Cal passar a l’acció ambiental compartida i planificada, a partir d’uns objectius.
Finalment, s’ha de reconèixer i difondre tot allò que estem canviant per tal d’incentivar encara més la participació. La implicació dels participants és màxima quan es passa a l’acció i a la divulgació, i és quan hi ha una incidència real de canvi. Avui dia, amb els mitjans digitals, la majoria de ciutadans sovint ens quedem als nivells més baixos de participació ciutadana. Sobretot, en el nivell de donar grans idees i que les portin a terme d’altres. Hi ha moltes petites i grans excepcions, però. En són exemples actuals, els moviments apareguts per buscar alternatives més solidaries i sostenibles a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona o el moviment per la no realització d’uns jocs olímpics d’hivern al Pirineu.
