Ha anat avançant l’estiu
i la falta d’unitat
ha dut en Salvador Illa
a la Generalitat.
Tinc algun amic que diu
que tenim la llebre al sac.
Prou que miro jo la bèstia
per un i l’altre costat,
però pel que sé i endevino
veig que fa pinta de gat.
L’amnistia no amnistia
perquè un tribunal injust
ens ha aixecat la camisa.
Com un torero barrut
ens ha amorrat a tanca
i els governs ni xut ni mut,
fent-se l’orni en aquest tema.
Talment aquell brau poruc
que l’Ausiàs Marc cantava
no ens donarem per vençuts.
Els drets humans ens emparen
més enllà de l’Estatut
i la unitat obligada.
Tard o d’hora tururut!
Mentrestant el president
Puigdemont, ves qui ho diria!,
és tractat de delinqüent
per Llarena i companyia
i fins i tot per Sallent,
cap dels mossos. Ah, Maria!
¿No està fent un cop d’estat
el jutge esgarriacries,
no acatant la nova llei
que proclama l’amnistia?
Europa queda molt lluny
com es veu en la justícia.
Qui governa diu amén
i gaudeix de la franquícia.
Que tinguem un bon setembre.
Bona festa nacional,
que vol dir ben catalana.
Segadors, amunt la falç
fins que lluï l’estelada
sola, dalt del pal més alt;
que la sega no s’acaba
i per més que ens faci mal
el braç i que la corbella
sigui oscada, tant se val.
Som hereus d’una cultura
d’una llengua, d’un rodal,
d’una país que volem lliure
sense el Borbó ni el dogal!
