L’atleta del Centre Excursionista de la Comarca de Bages també es va imposar en la prova dels 200 metres llisos, amb un temps de 25” 3/5. Darrere la tanca baixa del camp de maons en vertical, per separar el públic dels atletes, s’observen nens i joves, calçats amb espardenyes de set vetes, que miren la cursa. El diari
El Dia, òrgan d’ERC, que va fer un reportatge de les proves, va considerar Ricard Pons, com a “líder indiscutible dels nostres esprintadors”. Pons, conjuntament amb Emili Trias, Joan Puigarnau, i Berneda, en representació del CECB van guanyar la cursa de relleus 4x100, amb un temps de 50”3/5. El setembre de 1934 el CECB li va tributar un homenatge.
L’estadi de la Bonavista va ser projectat per la secció de cultura física del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el gener de 1931 limitava entre el capdamunt del Passeig, acabat d’urbanitzar, la carretera de Vic, amb la casa Soler Casolleras que conté el principi de la nau de la fàbrica de cintes de seda Perramon i Badia, del 1926, que feia de paret lateral del camp d’atletisme, i el carrer de la Séquia. Segons el Butlletí de l’entitat, es tractava d’un estadi en reduïdes dimensions, amb “camp d’herba, primer i únic en aquesta ciutat, pistes de cendra, dues casetes amb instal·lacions de dutxes, amb sengles dipòsits d’aigua de 500 litres cadascun, quiosc i barana que separa el camp del tros destinat al públic”. Va comptar amb una pista d’atletisme i una de bàsquet, però no es van dur a terme ni la piscina ni la pista de tennis. La zona, a més de l’equipament del camp d’atletisme, era industrial. Quan els propietaris dels terrenys van decidir que volien edificar-hi pisos, el club va haver d’abandonar les instal·lacions. Era el 30 de juliol de 1934. La majoria dels edificis que hi ha sobre el camp d’atletisme es van construir entre 1939 i 1975, els més propers a la carretera de Vic. Els arbres del Passeig són joves, amb les faroles antigues de ciment. La xemeneia del fons és l’alcoholera de cal Cura, al carrer Sant Joan d’en Coll. Al centre, les cases de la carretera de Vic, edificades als anys vint del segle XX, amb la dels Lleixius Jubert a la dreta. Es veu la torre de l’extrem nord de la fàbrica Nova de Bertrand Serra, mig tapada per la paret mitgera d’una casa del carrer Bisbe Comes, amb el gran dipòsit d’aigua al descobert, que més endavant es va tapar i va augmentar un pis l’alçada de la torre. Parcialment, a la dreta de la imatge es veu l’edifici número 94 de la carretera de Vic.
