INDRETS

Sant Miquel del Fai, a la vall de Sant Miquel

Aquest indret no es troba ni al Geoparc de la Catalunya Central, ni en la pròpia regió de la Catalunya Central, però hi és a tocar. Concretament a Sant Miquel del Fai, a pocs metres per sota del terme de Sant Quirze Safaja i del Moianès, a la part alta de la vall de Sant Miquel, al Vallès Oriental. Però per sobre, a la carena de més amunt, ja hi ha el termenal amb Sant Quirze Safaja i amb la Catalunya Central, a poc menys de 50 metres.

per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central), 19 d'agost de 2024 a les 11:03 |
Sant Miquel del Fai es troba a l’antic terme de Riells del Fai, actualment, del de Bigues i Riells, a l’extrem septentrional i alhora occidental de la comarca del Vallès Oriental. Es localitza a la part quasi més alta de la vall de Sant Miquel. Aquesta vall ha estat oberta pel riu Tenes i pel seu afluent, el Rossinyol, que tenen l’aiguabarreig per sota de Sant Miquel del Fai. Geològicament, aquest indret es troba a un lloc espectacular de la geologia de Catalunya, estudiat pels primers geòlegs catalans, des de fa més de 150 anys, dintre d’una zona coneguda com les Cingles de Bertí, a l’extrem NE. Es tracta d’una llarga carena per on afloren els materials carbonatats de l’Eocè Inferior i Mitjà (d’uns 58 a 48 milions d’anys d’antiguitat). Per sota, hi ha materials del Paleocè (d’uns 66 a 58 milions d’anys). Més per sota, al bell mig de la vall, els materials són molt més antics, del Triàsic Inferior (d’uns 250–201 milions d’anys). I més avall, cap a Riells i Bigues, ja hi ha materials paleozoics, els granits del Carbonífer (d’uns 298–358 milions d’anys). Precisament, aigües avall de Sant Miquel del Fai, aquests darrers materials, encavalquen als anteriors, i pertanyen a una altra unitat geològica catalana, a la Serralada Prelitoral. Tot això fa que sigui una zona espectacular per estudiar la geologia catalana, amb un encavalcament a la base, amb el límit entre dues de les unitats geològiques catalanes, amb una successió de materials entre 358 i 48 milions d’anys, molt clara. I tot això, enmig d’un paisatge espectacular, amb imponents cingleres, per on el rius formen cascades, quan porten aigua. I amb un antic monestir gòtic situat en un replà de la cinglera.   
                                                                                                                       

 Nom del paratge: Sant Miquel del Fai, a la vall de Sant Miquel.
Situació: Es situa a l’extrem septentrional de l’antic terme de Riells del Fai (actualment de Bigues i Riells, a tocar del terme de Sant Quirze Safaja, de la comarca del Moianès.
Situació geològica: Sant Miquel del Fai es situa dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre), entre afloraments carbonatats, d’origen marí.
Importància geològica: Aquesta zona es situa al límit entre dues de les unitats geològiques que constitueixen el nostre país. La part alta de la Vall, on es situa Sant Miquel del Fai, es troba a la Depressió Geològica de L’Ebre; mentre que la part baixa, es situa a la Serralada Prelitoral Catalana.

Materials geològics: Els que hi ha a la part més alta, on es troba el ,onestir de Sant Miquel del Fai, són unes calcarenites i calcaries, de l’Eocè Mitjà. Cal dir, que l’accés al Monestir, ha estat tancat un temps, per aquestes raons.
Curiositats: Es tracta, d’un indret espectacular de la geologia i de la cultura del nostre país, amb uns passatges increïbles. Ocasionalment, es poden veure les cascades del Tenes i del Rossinyol.
Com s’hi arriba?: Tot i trobar-se a l’extrem del terme del terme de Riells del Fai, el millor accés cal fer-lo des de San Feliu de Codines. 
Arxivat a:
Paisatge, INDRETS



Participació