Barreja activitats tradicionals amb altres de més modernes i prioritza la pólvora i els concerts de diferents estils musicals als grans recitals en espais tancats on es pugui cobrar entrada. Aquest model mixt s’explica per la necessitat de conservar una festa al carrer, més lligada a la tradició d’un poble que no pas amb apostes macro de grans ciutats en què no es tenen gaire en compte les propostes i posades de llarg de les diferents entitats del municipi. Així s’explica el manteniment de certàmens tan nostrats com el pubillatge o el pregó institucional, amb apostes com les dels concerts multitudinaris al sector dels Dolors o representacions culturals lligades al teixit associatiu cultural com, entre altres, el Correfoc, la diada castellera o l’edició anual de la mostra de dansa de l’Oreneta d’Or.
La implicació de les entitats és tan gran que, que des de fa un quart de segle, es programa la Festa Major Alternativa, una festa amb caràcter propi dins de la gran festa d’una ciutat que, per qüestions democràtiques, es veu obligada a bastir actes per a públics variats tenint en compte les diferents franges d’edat, les propostes del teixit associatiu o els diferents estils de vida representats en una urbs de 80.000 habitants als quals cal sumar la visita de públic de la resta de la comarca. Els organitzadors, així, han de complir els desitjos d’un nombre considerable de població amb un pressupost limitat per la conjuntura i destinant les partides més quantioses a les grans cites del programa, al voltant de les quals s’afegeixen els actes institucionals i tradicionals. Un model dual, a mig camí entre el poble i la ciutat, amb poc patrocinador privat i l’obligació de cobrir tots els públics en general. I dual perquè combina les activitats més tradicionals amb la contractació de grups musicals de rabiosa actualitat.
