M’agrada escriure. I quan dic que m’agrada escriure em refereixo a escriure qualsevol cosa, tant si és un article com una simple nota. És més, m’agrada el mateix acte físic d’escriure, el pur exercici de la cal·ligrafia. Una cosa que a la majoria ens sembla tan senzilla i que a molta gent que encara viu en l’analfabetisme els deu semblar igual de màgica com m’ho sembla a mi veure algú tocant el piano i traient una melodia del no-res. He escrit molt al llarg de la meva vida, cartes el que més. N’he escrit i en segueixo escrivint, tot i que des de fa uns anys moltes d’aquelles cartes han pres la forma d’un correu electrònic. Una gran part dels correus els podria trobar arxivats a la mateixa bústia des d’on els he enviat i un cert nombre de cartes escrites les guardo fotocopiades, tot i que força disperses. Agrupant tota aquesta producció d’anys i fent-ne un extracte segur que podria il·lustrar uns quants capítols de la meva biografia. Pensant en això i mirant enrere lamento de debò no haver escrit mai cap diari. Un “diari íntim” en deien, i va ser potser aquell adjectiu el que em va dissuadir d’intentar-ne portar un. M’aterria la idea que algú hi pogués ficar el nas, i això em va fer enrere. Després, amb els anys, he pensat que tampoc no calia despullar-s’hi del tot, i que hauria estat molt bé mantenir al dia una mena de crònica de les coses que veia i de les que em passaven pel cap sense haver-hi de comprometre la meva sagrada intimitat, digueu-n’hi un “dietari”. Sí, un dietari que ara em dol no haver fet.
M’agrada retornar al passat viatjant a través d’allò que un dia vaig escriure. La meva obstinació per aixecar acta de les coses viscudes és tanta que de vegades la faig extensiva a les meves amistats o fins i tot a les meves coneixences, i els animo a posar negre sobre blanc anècdotes i vivències que possiblement només recordin ells i que si no les apunten s’acabaran perdent per sempre. Escriure unes memòries és molt interessant, sí, però les més fiables seran sempre aquelles que s’hagin anat redactant al fil dels esdeveniments, com un dietari. Perquè els records de vegades ens traeixen i els detalls es perden. Aquests dies d’estiu podrien ser un bon moment per posar-s’hi.
