Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest estiu em va arribar a les mans una d'aquestes novel·les que et fan riure, plorar i reflexionar. Parlo de
Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent, un dels títols que va irrompre entre les novetats editorials fa un parell d'anys i que no ha parat de créixer i demostrar que la literatura catalana té un mercat ampli. Explica la història de la Rita Racons, una noia que està a punt de graduar-se en Psicologia i decideix viatjar als Estats Units per fer d'
au-pair sense saber ben bé què vol fer amb la seva vida un cop hagi acabat la universitat. La novel·la aborda el pas de la joventut a la vida adulta i al·ludeix a aquesta sensació de vertigen que provoca el fet de preguntar-te per primera vegada: Què és el que vull fer? Com m'agradaria encarrilar la meva vida? Aquestes són les qüestions que passen pel cap de la protagonista, que s'embarca en un viatge a l'altra banda de l'Atlàntic amb l'esperança de trobar una vocació, com qui busca un tresor amagat al fons de l'oceà, per saber què és allò que l'omple realment i quin és el granet de sorra que pot aportar en aquest món.
La història em fa pensar que des de ben petits ens encoratgen a somiar en allò que volem ser de grans sense explicar-nos que sovint cal equivocar-se per saber el que realment ens apassiona, com li passa a la protagonista quan es pregunta si realment li agradaria ser psicòloga. Tampoc no ens expliquen que podem descobrir una nova vocació de forma inesperada que ens enamori tant o més que la primera i que també hi ha la possibilitat de no trobar-ne una de sola i que sigui la suma de moltes coses que ens fan vibrar les que ens omplin. Si ens expliquessin que no hi ha un únic camí correcte, potser ens alliberaríem d'aquesta pressió d'haver de trobar un àmbit en què excel·lim, com si aquesta fos la nostra única raó de ser. Algú molt estimat em va dir una vegada que les persones valem per allò que som i no pel que fem, per la nostra capacitat d'estimar als altres i a nosaltres mateixos. Les vocacions haurien de ser una diversió que ens ensenyi fins on som capaços d'arribar, sense que importi gaire el resultat, sempre que el camí hagi valgut la pena.
