El samurai de Manresa
La revista
Sàpiens del mes de juliol es fa ressò d’un fet segurament desconegut per molts manresans. I és que a la Cova de Sant Ignasi hi ha la imatge de Takayama Ukon, un militar i senyor feudal japonès que va arribar a convertir a la fe cristiana fins a 28.000 japonesos. Una extravagància incomprensible per a molts visitants, tenint en compte que aquest propagador del cristianisme no va trepitjar mai Catalunya.
Regidoria previsora
La regidoria de cultura de l'Ajuntament de Manresa ha editat un llibret amb els actes previstos al Centre Cultural del Casino entre agost i desembre del 2024. A una amable lectora del Pou li ha cridat l'atenció que en la pàgina dedicada a "Informació i serveis" i concretament en l'apartat "horari" s'hi faci constar que el Divendres Sant i l'1 de maig el centre romandrà tancat. Tal com ens diu la nostra informant "això sí que és fer previsions a llarg termini". I nosaltres li donem tota la raó.
Del PTV al pàdel
Segurament que aquest estiu deveu haver sentit un anunci a la ràdio que diu: “Hola, soc Xavier Perramon, fundador de Shooter, la marca catalana de pales de pàdel i pickleball, el nou esport de moda...”. I és que el protagonista de la falca publicitària, a més de ser un dels quatre germans a la direcció de l’Ausa, que recentment ha estat actualitat per haver estat adquirida per l’empresa nord-americana Oshkosh Corporation i d’haver intervingut en la inauguració del monument al PTV, a la rotonda dels Països Catalans, és CEO de l’empresa Shooter Padel.
Bagencs a Prada
El lingüista Bernat Joan Marí ha publicat la novel·la
Un cadàver robat a Prada de Conflent. La trama transcorre durant la segona quinzena del mes d’agost, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, on apareix en una de les aules del Liceu Renouvier, seu de l’UCE, el cadàver d’una eminent acadèmica britànica. No us explicaré el desenllaç, però sí el fet curiós que hi surten força personatges bagencs, visitants habituals de l’UCE, com el periodista santjoanenc Quico Sellés, el manresà Pere Bascompte, la santpedorenca Laura Vilagrà… i una Cristina de Manresa, que té un cert protagonisme. Tot fa semblar que l’autor s’ha inspirat en una manresana que participa sovint activament en els actes culturals de la nostra ciutat.
Les degollades ja tenen monòlit
El nostre col·laborador Joan Vilamala, amb el llibre
Les Degollades de Folgueroles (1858). Un crim de violència masclista de ressò internacional, ha estat treballant per recuperar la memòria de sis noies de Folgueroles que tornaven de treballar a la fàbrica el 21 d’agost de 1858 i van ser sorpreses per dos homes que les van apunyalar. Tres d’elles van resultar mortes. Finalment, el dissabte 7 de setembre la perseverança del Joan ha aconseguit que s’inauguri a Tavèrnoles un monòlit dedicat a les sis noies.
Ballant-la a Sobrerroca
El dia 31 de juliol,
El Pou de la gallina va ser a la Fira de Sant Ignasi organitzada per l’Associació de Comerciants de Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel i voltants, amb una parada davant del local de la redacció. El dia era calorós, però els organitzadors van procurar que hi hagués un bon ambient i entre d’altres actuacions van dur als carrers la companyia Cosinsart, que amb el seu espectacle
Ballant-la va aconseguir que membres de la redacció de la revista com Ramon Fontdevila i Jaume Puig s’animessin a fer alguns compassos, com mostren les imatges.
Dia de Ceuta
Enguany la Festa Major de Manresa s’ha escaigut dins dels primers dies del mes de setembre, seguint la fórmula implantada pel llavors regidor de Cultura, Ramon Fontdevila, ara recuperat a l’equip d’aquesta revista. El cas és que un lector m’envia aquesta imatge, corresponent al calendari editat per l’Agrupació de Comerciants de Sobrerroca, Sant Miquel i Plaça Major, on s’indica clarament que dia 2 de setembre és... el Dia de Ceuta! Deu ser ben cert, però també és Festa Major a Manresa!
No hi ha oficines
Em fan arribar un rètol que lluïa els dies de la Festa Major a la planta d’alcaldia de l’Ajuntament de Manresa i que diu textualment: “Fiesta Oficial. No hay oficinas”. La recuperació d’aquest rètol, que entenc que és plenament irònica, és, sens dubte, un testimoni d’una època grisa i plenament castellanitzada de la casa gran dels manresans, que es reflecteix també en els cartells de la festa fins a l’època democràtica, com recullen les imatges del tema central de la revista.
