La majoria de les cases del carrer es van construir entre mitjan segle XIX i el primer terç del XX, com aquesta del número 1, feta el 1920, segons el cadastre, i propietat de Lluís Vila Miralles, en un estil entre modernista tardà i noucentista d'arrel tradicional. Se’n desconeix l’arquitecte perquè el permís d’obra no es troba a l’arxiu municipal.
És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una façana poc habitual en el seu entorn, amb la planta baixa d'obra vista i la resta estucada. Té tres obertures en la planta baixa, la porta de veïns, un portal comercial i una finestra, i dues portes balconeres en cada pis. Els balcons són correguts i tenen les baranes de ferro forjat amb elements vegetals, a conjunt amb les reixes de la part superior de la porta i la finestra de la planta baixa. El maó vist s’utilitza com a ornamentació en la planta baixa, emmarcant els dos pisos i en els arcs esglaonats. El coronament és una cornisa suportada per mènsules, també de maó vist. En conjunt, l’arquitecte ha fet un bon ús dels materials, ferro, forja i maó, tant en l’estructura, de bigues de ferro i revoltons, com en la decoració. La coberta és de teulada a dues vessants
Forma part del catàleg per la importància històrica i artística i per la capacitat
d’adaptació en el conjunt d’edificis propers, tot i l’originalitat de la façana, que enriqueix el paisatge urbà, a més de ser un referent d’estil eclèctic entre modernisme tardà i noucentisme. Actualment és la seu del Cercle Artístic de Manresa.
