Aquí i a altres indrets manresans afloren gruixuts estrats de pedra sorrenca de color ocre, que ha estat utilitzada històricament com a material de construcció. Les pedreres on s'obtenia són magnífics talls geològics, que expliquen el passat remot del que ara és el Bages. Sabem que aquesta pedra procedeix de la consolidació de sorra dipositada aquí fa milions d’anys, quan Manresa era en un mar obert al Cantàbric; aquells sediments els aportaven uns rius torrencials que desembocaven a la costa sud, que era a uns quants quilòmetres, la grava es quedava prop de la desembocadura però la sorra i el fang arribaven fins aquí, moguts pel mar. Cada estrat indica un episodi d'aportació de sorra, si n'arribava molta les capes són gruixudes, potser era en èpoques plujoses, mentre que les primes poden correspondre a temps de sequera. Alguns estrats són gruixuts per una banda i es van aprimant cap a una altra, aquestes i altres irregularitats reflecteixen moviments de l'aigua com els corrents i l'onatge.
Alternant amb la pedra sorrenca s'observen alguns nivells prims d'argila, s'interpreten com a testimoni d'èpoques de mar encalmat i poques pluges, potser greus episodis de sequera. Posteriorment tornava a ploure, els rius revenien i arribava més sorra. Altres elements a observar són els
ripples, ondulacions que forma la sorra de dins de l'aigua, a poca profunditat. També podem veure uns forats i petites estructures de forma cilíndrica anomenades
burrows (caus); el seu origen són galeries excavades per animals al fons marí sorrenc. Més coses a observar:
diàclasis o fractures de la roca originades pels darrers moviments de formació del Pirineu, cristalls de
calcita que omplen les fractures, restes vegetals fòssils de color ocre intens... I amb Montserrat com a teló de fons.
Nom del paratge: El Malbalç.
Accés: Al costat del carrer Pau Miralda hi ha un espai per aparcar, d'allà surt un camí barrat amb una cadena que hem de seguir a peu, al cap de poc continua com a corriol pedregós i amb fort pendent, i a poc més de 500 m podem accedir a les dues pedreres més interessants, a banda i banda del camí.
Procedència del nom: Un balç és una cinglera o vessant abrupte, en aquest cas podem suposar de poca utilitat agrària, ja que és un terreny accidentat, assolellat, sec i pedregós.
Importància geològica: Les pedreres faciliten l'observació d'uns talls geològics de gran valor didàctic. Tenen també interès històric com a origen de la pedra de construcció típicament manresana.
Materials geològics: Gresos, argiles, margues i microconglomerats, tots d’origen marí.
Edat de la formació: Eocè superior, una època geològica que va acabar fa 33,9 milions d’anys.
Curiositats: L'any 1981 es va publicar el llibre
Itineraris geològics, tot un clàssic dirigit pel geòleg Dr. Valentí Masachs; un dels recorreguts proposats és el del Malbalç, creat pels geòlegs Francesc Porta i Lluís Via.
