En l’Inventari del Patrimoni immaterial de Manresa, en l’apartat Peculiaritats Lingüístiques de l’àmbit de Tradicions i expressions orals, es recull el verb
plegar, en el sentit d’indicar que cal recollir una cosa del terra (“plegueu les joguines!”). De fet, aquest verb té diverses accepcions en la nostra llengua, la majoria genuïnament pràctiques, com ho demostra el fet que els immigrants arribats als anys seixanta i setanta del segle passat l’incorporaven al seu castellà i deien “
plegar de trabajar”.
Així ho recull en el llibre
No val a badar, on aporta de cent mots catalans intraduïbles, el lingüista callussenc Jordi Badia Pujol, pregoner de la Festa Major de Manresa d’enguany, a qui hem d’agrair que fes esment en el seu parlament al lèxic de Manresa que recollim en aquesta secció. Hi explica diferents aplicacions que té el verb: plegar de treballar, plegar un negoci... i també frases fetes com ara: ja podem plegar!, per indicar que una situació es considera insostenible, o plegar veles, en el sentit de desistir d’una pretensió. Amb el significat de plegar una cosa del terra –collir o recollir–, es fa servir especialment a les comarques occidentals del país (“plegar olives”), tot i que també és ben viu, com recull l’inventari esmentat, a Manresa, al Bages i en algunes altres comarques centrals.
