L’estiu ha revifat el debat a l’entorn del turisme massiu i els brots de l’anomenada turismofòbia s’han multiplicat. Al carrer, la indignació per aquest allau mai vist de visitants s’ha expressat d’una manera dràstica, amb crits i pancartes; als mitjans, en canvi, l’opinió s’ha mostrat més dividida i hi hem vist exposats arguments tant en contra com a favor. Un dels més repetits entre els que criticaven aquella resposta radical es basava en una constatació irrefutable: el fet que la majoria dels que es manifesten contra el turisme són ells mateixos turistes quan marxen de vacances a altres llocs. Fent extensiva aquesta reflexió a més àmbits, un s’adona de la quantitat de vegades en què les mateixes persones que estem a una banda d’un determinat binomi antagònic, en unes altres circumstàncies, passem a formar part del grup contrari. I cada cop que canviem de posició, oblidem la que ocupàvem abans.
Si partim d’aquest exemple inicial i ens posem a rumiar buscant situacions semblants, segur que ens n’acaben venint a la memòria moltes més de les que ens imaginàvem. Pensem per exemple en la dicotomia pares-fills. És inqüestionable que qualsevol pare és fill d’algú i que moltes persones són pares i fills a la vegada. De la mateixa manera que molts que en un moment són conductors al cap d’una estona seran vianants. O que els que al matí serveixen algú darrere un taulell a la tarda seran servits per una altra persona en un altre lloc. O que un dia som els veïns que volem dormir i un altre els clients d’una terrassa que ens ho volem passar bé. Pensar en les vegades que hem viscut la vida des de l’altre costat, i en allò que ens ha desagradat quan aquell lloc l’ha ocupat un altre, ens hauria d’ajudar a veure els nostres errors per mirar de no cometre’ls amb els altres. Intentar que, quan els turistes siguem nosaltres, no tinguem cap d’aquelles actituds que detestem en els forasters quan venen a casa nostra. Ser més condescendents amb els pares com a fills i més comprensius amb els fills com a pares; més tolerants amb els conductors com a vianants i més amb els vianants com a conductors, més atents amb els treballadors que ens serveixen, més respectuosos amb els veïns que volen descansar... Nosaltres, en un altre moment, hem estat o estarem al seu lloc.
