Perquè tothom ho entengui, imagineu-vos que cada dia llencem moltes coses que ja no ens serveixen: menjar que sobra, restes d’animals de les granges, plantes seques... Tot això és matèria orgànica; és a dir, coses naturals que es descomponen. Doncs bé, el biometà és un gas que es pot fer aprofitant aquests residus orgànics. És com donar-los una segona vida: en comptes de fer pudor o contaminar, es poden transformar en energia per escalfar cases, moure vehicles o fer funcionar fàbriques. Aquest procés es fa en uns llocs especials on es posen els residus en dipòsits tancats i, sense oxigen, uns microbis els digereixen i generen un gas. Aquest gas s’anomena biogàs, i si el netegem bé per treure-li impureses, es converteix en biometà, que és gairebé igual que el gas que arriba a casa teva per cuinar o escalfar l’aigua, però molt més net i ecològic.
El més interessant és que no cal buscar-lo sota terra com el gas natural, sinó que el podem fer amb les deixalles del dia a dia. A més, ajuda a no contaminar tant i pot crear feina al món rural, perquè moltes plantes de producció es fan a prop de granges o zones agrícoles. El biometà és per tant un gas verd fet amb deixalles orgàniques que pot substituir el gas de sempre, però contaminant molt menys i aprofitant allò que abans llençàvem. Catalunya, per les seves condicions, es troba en una posició estratègica per liderar el desenvolupament del biometà a l'Estat espanyol. La seva elevada producció de residus orgànics, el pes del sector agroalimentari i una creixent consciència ambiental en són els factors clau. A més, el desenvolupament d’aquest recurs pot generar activitat econòmica en zones rurals, impulsar la innovació industrial i contribuir als objectius climàtics de la Unió Europea.
Tot i el seu gran potencial, Espanya només compta actualment amb 17 plantes actives, però més de 400 projectes ja han sol·licitat connexió a la xarxa. Es preveu que per al 2030 hi hagi 285 plantes operatives i una producció de 18 TWh/any, equivalent al 6% del consum de gas natural del 2024. A Catalunya, l’estratègia és clara: multiplicar per 3,5 la producció de biogàs en set anys, per assolir 2,2 TWh/any de biometà el 2030, amb 35 plantes i una inversió estimada de 600 milions d’euros. La Generalitat ha iniciat accions per avaluar el potencial de captació de biogàs en instal·lacions existents, com ara abocadors o depuradores. Aquesta planificació permetrà maximitzar la producció de biometà i integrar-lo millor en l’estratègia energètica de Catalunya.
Com a conclusió podem dir que el biometà representa molt més que una font renovable: és una oportunitat per transformar l’economia, reduir emissions i reforçar l’autonomia energètica. Amb el suport institucional adequat i la col·laboració pública i privada, Catalunya i Espanya poden posicionar-se com a líders en aquest nou vector energètic essencial per al futur sostenible.
