Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’espectacle, a través de la combinació de cos i música, tracta l’abandonament del món rural i la pèrdua d’arrels del lloc d’origen. Parteix de la pèrdua d’identitat castellana, utilitzant-la com a símbol per a convidar cadascú a reconciliar-se amb la seva pròpia terra, història i identitat.
El paral·lelisme entre el camp i la ciutat, entre les arrels i la nova identitat, quedava representat per la coreografia, profundament expressiva i nostàlgica, i la posada en escena, d’estil futurista i amb tons grisos i negres. La música i les panderetes que l’acompanyaven reforçaven aquest contrast entre passat i present.
El públic, d’edats molt diverses, va quedar completament immers en la funció des de l’inici. Entre les columnes i les escales del pati del Kursaal només hi havia silenci, admiració i respecte pels cinc intèrprets. Amb ‘Diáspora’, Kike Arias aconsegueix convertir l’espectacle en una experiència de memòria col·lectiva que porta, a cadascú, al seu punt de partida.
La imatge final va acabar d’arrodonir la funció. Els cinc protagonistes es banyaven i s’omplien el cos de fang mentre, pels altaveus, la cançó feia: “y si algún día volvemos todos cantemos juntos sobre estos lodos”. Un tancament que resumeix el concepte Diàspora i condensa el missatge de l’obra de Kike Arias.
L’aplaudiment final, per part del públic, va estar a l’altura i va demostrar que ‘Diáspora’ va ser una de les propostes més commovedores d’aquesta edició de la Fira Mediterrània de Manresa.
