Em dic Sanata Dembele i vaig néixer al mes de maig de fa 39 anys. Soc originària de Mali, més concretament d'una ciutat que es diu Kita. Quan tenia tres anys, el meu pare va deixar el país amb la finalitat d'anar a viure a Holanda, perquè era molt fanàtic del futbol. Va fer una parada d'uns dies a Lleida perquè allà hi vivia un amic seu, però com que de seguida va trobar feina i el clima era semblant al de Mali, va parlar-ho amb la meva mare i finalment es va quedar a viure-hi amb la idea que la resta de la família s'hi unís al cap d'un temps. I al cap d'un any ens hi vam establir tots; així que puc dir que porto tota la vida vivint a Catalunya. A Lleida ens estàvem en un poblet anomenat la Fuliola, a la comarca de l'Urgell. Allà vaig fer els estudis en Treball Social i després vaig estar una temporada a Lisboa fent unes pràctiques. També he viscut durant gairebé quatre anys a Estrasburg.
Abans de venir a viure a Manresa, vaig estar una temporada a Sant Fruitós de Bages, perquè la meva parella vivia allà, tot i ser manresà. Al cap d'uns mesos i a causa de la covid, vam decidir venir a viure a Manresa, on ens vam instal·lar a finals de l'any 2021. La ciutat m'ha sorprès molt a nivell arquitectònic i geogràfic. Manresa dona molt per anar pels diversos carrers i descobrir racons nous. A part, és molt dinàmica i activa a nivell cultural, perquè té molta oferta d'activitats i coses per fer. Quan vaig arribar a la Catalunya Central va ser tot un descobriment, ja que des de Lleida ens queda una mica lluny i el primer que et ve al cap és Montserrat. Com a curiositat, abans d'establir-me aquí, tenia una amiga que residia a Manresa i sempre que venia a veure-la li feia broma dient que havia anat a viure massa lluny, i ara resulta que jo també hi visc.
Actualment la meva feina és de treballadora social. Just quan vaig tornar d'Estrasburg vaig tenir la sort de poder treballar en aspectes de protecció internacional a través de la Creu Roja. També he estat treballant en l'àmbit de la migració i ara he reprès una altra vegada temes de violència masclista dins del departament d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya. Estic totalment establerta a la ciutat; ja que és casa de la meva parella, casa meva i, sobretot, de la nostra filla. Crec que els fills són els que et marquen una mica el destí final. A més, gràcies a la meva feina puc ajudar a la ciutat, i tot el que pugui aportar és un guany que se'm retornarà en un futur: és un benefici mutu.
La meva família més propera continua vivint a la Fuliola, tret d'una germana que viu a fora i d'un germà que està a Mali, on també viuen els meus tiets i cosins. És molt difícil poder concentrar les vacances amb l'objectiu de fer un viatge tan llarg, però afortunadament tenim contacte de forma permanent a través de les noves tecnologies, que ens ajuden a comunicar-nos i fer que el dia a dia sigui més fàcil.
