Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arran de la publicació del reportatge de Ramon Fontdevila sobre la repressió del 1975 a
El Pou de la gallina, Pere Oms, que va ser un dels líders de Convergència en la política municipal, en una conversa informal, vol remarcar les aportacions d’algunes persones que al seu parer no hi han estat prou reflectides. Oms es basa en el llibre publicat el 2011 per Oriol Luján sobre
El Pacte per la llibertat. L’Assemblea del Bages (1971-1979), però sobretot en la seva memòria i experiència viscudes. Així analitza que, justament el 1975, ens cal saber què i qui hi havia al darrera de les accions per tal de fer un salt des de la Dictadura a la democràcia. Està conforme en el fet que els més actius contra el feixisme van ser els del PSUC, que amb CCOO van rebre majoritàriament la repressió de la guàrdia civil a Manresa, el 1975, però cal recordar que juntament amb el dirigent Josep Camprubí, dins la Comissió per la Promoció Política primer, creada el 1970 a la Cova, i després com a Unió Socialista del Bages (USB), tots dos anaven recorrent els pobles de la comarca, fent proselitisme.
Oms remarca el rol de capellans com Josep Junyent, que van ajudar molt, i Montserrat, on ja s’havia demostrat el suport de l’abat Escarré, o la multicopista de Crist Rei, on en alguns escrits hi havia “la meva petjada digital”, que calia esborrar. També les actuacions de metges com Llatjós i Llussà, que signaven baixes per malaltia, per tal que a tots els que fugien de la repressió franquista no els poguessin fer fora de les seves feines. Eren catalanistes que cercaven una societat més justa, i entén que no tot ho va fer l’esquerra. Diu que cal valorar gent com Marcel·lí Llobet del Símbol, Francesc Ubach de la foneria, Josep Piñot, Sebastià Datzira, i Francesc Bellorbí de l’escoltisme. Oms considera que la història està feta de petites coses i la fa molta gent, que no pot ser oblidada, potser els que esmenta no estaven en primera línia contra la Dictadura, però el seu tarannà va deixar un pòsit important. Oms va passar de la USB a Convergència perquè després del franquisme entenia que s’havia de reconstruir Catalunya no des de l’esquerra pel canvi tan brutal que significava en una societat que no estava preparada, “com es va demostrar posteriorment”.
