Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de dinar, semblava com si Manresa s’hagués posat d’acord per assistir a la sala dels Carlins. Feia estona que esperava per veure quin ambient s’hi respirava. Mentre feia cua, reconeixia moltes cares: amics, professors, gent del barri… aquell moment de compartir l’experiència, veure qui arriba i comentar expectatives. L’aire feia olor d’il·lusió col·lectiva, tothom esperava amb ganes entrar i viure alguna cosa especial.
Un cop a dins, una sensació de proximitat va envair la sala. Des de la segona fila es podien apreciar en detall els instruments i l’escenografia. El públic, majoritàriament més gran que les dues artistes, comentava sovint l’edat de les joves; feia goig veure com s’endinsaven en una proposta atrevida d’aquesta mena. Giulietta Vidal i l’Irene Romo, conegudes com a Alosa, eren allà per presentar el seu primer disc “
El primer cant del matí”. El projecte, nascut a les xarxes però ràpidament consolidat dins del panorama musical català, havia aconseguit exhaurir les entrades del teatre.
Quan el concert va començar, el silenci de la sala va permetre escoltar cada corda, cada respiració i cada moviment de les cantants. Es va crear una proximitat que donava cos al concert, no només érem allà per escoltar música sinó per viure-la. Alosa va construir una capa on tothom s’hi podia sentir acollit. Les dues veus, tan diferents però alhora complementàries, es combinaven i donaven vida a cada cançó. Entre vers i vers, s’escapaven rialles, comentaris i mirades còmplices entre elles, tot des d’una naturalitat desarmant.
Mentre el concert avançava, l’ambient anava canviant. Hi havia moments de calma i silenci que, de cop, es trencaven amb ritmes més contagiosos. El públic, inicialment quiet i atent, es deixava emportar entonant les melodies o seguint el ritme picant de mans. Guilietta i Irene, amb un gran somriure, rebien aquestes reaccions amb els braços ben oberts. Van acomiadar-se amb “
Nenes de ciutat” entre aplaudiments i abraçades. El concert d’Alosa no va ser només la presentació d’un disc, sinó una trobada viva i plena de complicitat.
