Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'octubre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Bezperan - la vetlla o vigília en basc - va explorar amb profunditat poètica el tema de la despoblació rural i la pèrdua d’identitat d’un món que s'esvaeix. La companyia basca i francesa
Collectif Bilaka, dirigida per Daniel San Pedro, va enlluernar el públic de la sala gran del Kursaal el passat diumenge.
L’escenari es va obrir amb una imatge molt pura, llana per terra i els ballarins envoltats d’aquesta. Com si fossin restes d’un antic teler o trossos d’una vida abandonada. Amb gestos petits i una llum amb clarianes, simulava l’inici d’un nou dia dins d’un mas. Els intèrprets de menor a major intensitat, es movien en col·lectivitat, tot i fer moviments per separat, uns lligaven amb altres. Cada moviment semblava sortir d’una única terra, creant un sentiment de complicitat i afecte. Tanmateix, els balls tradicionals de bastons i Zinta Dantza, evocaven rituals comunitaris d’una mateixa cultura que ressonaven com a eco d’una comunitat que dansa per no desaparèixer.
A mesura que l’espectacle avançava, els ritmes s’anaven esquerdant, cada cop més grans i agressius, mostraven la incomoditat de sortir de la zona de confort que estaven acostumats a viure. El canvi en el vestuari era una de les metàfores més importants: cada ballarí lentament s’anava desprenent de la seva roba fins a quedar-se solament amb una faldilla blanca. El color s’imposa com a símbol de pèrdua, però alhora d’un nou naixement. És un canvi que, tot i fer-se a l'uníson, cada intèrpret el duu de maneres diferents. Alguns es transformen del tot mentre d’altres només a mitges, com si cada un representes una part de la població que resisteix més o menys al canvi inevitable.
De sobte, s’escolta un tret, tothom s’atura, una intèrpret cau, víctima d’un món que ha mort. El grup respon cantant una cançó de comiat però de promesa. El silenci després del cant mostra la fi de la funció.
El cos, la veu i la llum són els protagonistes per mostrar l’estima cap al món rural i la resistència de la cultura popular per no voler marxar-ne. Un espectacle que no s’ha de mirar, sinó que s’ha de viure.
