PATRIMONI CIUTADÀ

Casa de la farmàcia Miró

La Sagrada Família és un dels eixamples que s’han urbanitzat sobre el regadiu de la Séquia, sobretot als anys seixanta i setanta.

per Lluís Virós, 28 d'octubre de 2025 a les 10:38 |
Fins llavors, hi havia indústries, camps i alguns habitatges agrícoles en les vies antigues, com la carretera del Pont de Vilomara i el carrer Viladordis, un encreuament on hi havia les cases baixes de la Sagrada Família i on es va construir entre 1964 i 1966 aquesta casa dissenyada pel despatx de Ferran Galí, Luis Jara, Jordi Martí i Antoni Miró Plans, en un estil racionalista contemporani impulsat des de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona per Josep A. Coderch, amb qui acabaran col·laborant Galí i Martí. L’obra més coneguda d’aquest despatx, que va durar cinc anys, són els Tallers Jofre d’Esplugues de Llobregat.
 
És un edifici entre mitgeres en un xamfrà de planta baixa, quatre pisos i golfes. Conté dos locals comercials i vuit habitatges d’uns 90 m2 amb tres dormitoris. Cal remarcar el treball de la façana, que manté una estètica molt moderna i racional, amb el mur revestit d’estuc plàstic o gresite. També destaca el joc de volums format per l'acomodació dels balcons en el xamfrà tot mantenint el pla definit en la planta baixa i la situació de les obertures amb persianes corredisses. Tot plegat, mostra un llenguatge propi de l'arquitectura del Grup R, iniciat uns anys abans a Barcelona per arquitectes com Coderch, que propugnava l’ús del revestiment ceràmic o que fossin visibles parts de l’estructura de formigó, un tret de l'arquitectura brutalista d'aquests anys, o la coberta amb terrat que també té en part la casa.
 
El catàleg de Manresa protegeix parcialment l’edifici per l’estil singular derivat del racionalisme, però amb un llenguatge propi de l’arquitectura catalana dels seixanta que enriqueix l’estètica uniforme del seu entorn. També es valora la resolució per adaptar-se a un xamfrà i la composició de les façanes i els revestiments. L’edifici ha tingut un fort simbolisme en el barri perquè va ser la primera farmàcia i es va instal·lar en la cantonada que feia de centre neuràlgic. La farmàcia ha estat de la família del conegut farmacèutic i químic Pere Miró Plans i, de fet, l’edifici era una promoció de la seva esposa, Rosa M. Roig, un dels arquitectes era de la família i la farmàcia encara està regentada per una filla.
 
 PER SABER-NE MÉS:
 Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Manresa, expedient d’obres 174 de 1964. 
Participació