Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Permeteu-me que, amb ufana,
aquest mes passi la gaita
a una amiga manresana
que com jo rimes empaita,
la Montserrat Sobrevias
que alguns potser coneixeu
del temps de Musiqueries
on cantava a plena veu,
d’això fa molts anys i dies.
Ara la nostra exveïna,
que no està per ximpleries,
en la parla menorquina
fa versos tant bé com vol,
amb destresa i emoció,
que publica a S’Ull de Sol,
una revista local
de la vila d’Alaior
d’on no cobra ni un sol ral.
Aquí teniu una mostra,
encertada i actual,
de l’amiga meva i vostra
que s’esplaia tal com cal
contra els que causen el mal.
Un clam per Palestina
Sentim els noticiaris,
ben asseguts al sofà,
i els desastres planetaris
ens deixen sense alenar.
Davant de tal desgavell,
sents flaquedat a tothora.
Com te poses a la pell
dels qui sofreixen enfora?
Vull creure en les petiteses,
també en bones accions.
Malgrat les ingents maleses,
es mou gent per tots cantons.
No parlem de multituds
que han omplert les grans ciutats
reclamant clar i sense embuts
acabar amb les mortaldats.
En pobles com a Alaior,
hi hagut actes solidaris.
Tots units, sense rancor:
versos, lectures, cants varis...
Palestina, bé s’ho val.
Que tot el món, ben fort cridi:
prou silenci criminal!
Que s’acabi el genocidi!!!
