​Per santa Agnès, una hora més

Però el refrany ve a tomb perquè encara que la normativa estableix que l’adverbi més cal accentuar-lo com a e tancada, al Bages el pronunciem majoritàriament amb e oberta, de manera que en la nostra comarca sí que rima del tot. Queda clar que la normativa ha d’establir forçosament una única forma escrita per a cada mot i en aquest cas Fabra va triar la pronúncia de l’àrea més poblada del país, i també de comarques veïnes nostres com ara el Moianès o Osona. I els manresans ja sabem que encara que ho pronunciem d’una manera ho hem d’escriure d’una altra, com els passa a molts parlants dels Països Catalans en molts altres casos.
 
Com comentàvem en el reportatge sobre el parlar de Manresa publicat l’abril de 2020 en aquesta revista, la pronúncia de l’adverbi res amb e tancada i el quantitatiu més amb e oberta constitueix una de les característiques més sobresortints de la parla del Bages. Aquest és un fenomen estudiat per Montserrat Alegre i Urgell, en el treball Les vocals e i o tòniques en català central: mostra d’alternances geograficolingüístiques, dins Aspectes de la llengua catalana al Bages (1997). A més del conjunt res més, altres casos no coincidents que esmenta la professora Alegre serien les formes tòniques dels verbs entendre o estendre, que en la resta del català central són tancades, però a Manresa i a la conca del Cardener es pronuncien obertes. En canvi, la tònica de la paraula sencer, que en català central és oberta, a Manresa i a la conca del Cardener és tancada.