Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquella Llum resplendent
fa sis segles que perdura
i pel bé de la cultura
es renova constantment.
Tot ve d’aquell gran prodigi
que va viure la ciutat
en resoldre’s el litigi
que tenia amb el bisbat.
Va ser amb el raonament,
la bona fe i la cordura
i no pas amb la mà dura
que es resolgué l’incident.
La lliçó tenim apresa:
cal defensar els nostres drets
del país i de Manresa
més que no fer els pastorets
com feia l’Ajuntament
del temps de la dictadura
que amb la seva positura
prenia el pèl a la gent.
Més que mai és cosa nostra
saber a qui donem el vot,
si volem aixecar el sostre
i no haver de dur el cap cot,
tot fent que l’Ajuntament
que pel bé de tots procura
i les butxaques escura
inverteixi honestament.
D’aquesta festa nostrada
que resulta d’allò més
ve la Fira de l’Aixada,
que s’escampa pel carrers.
És com un desdoblament
que s’allarga i que perdura
en una nova aventura
on tothom està content.
Les campanes repicaven
com també ho fan els timbals
i les gralles que no acaben
sempre a tempo en els finals
més bé o més malament
fan sonar la partitura
que no veuen ni en pintura
però duen a la ment.
Com si fos l’Edat Mitjana
rei i bisbe s’obren pas
mentre la gent manresana
es queda amb un pam de nas
o s’ho mira indiferent
perquè estima la mesura
mentre dintre seu murmura:
Carnaval és permanent!
