Què seria de la tardor sense el marró vermellós del rovell de les fagedes? El rovell impregna d’una tendra nostàlgia l’argila de les teulades, les reixes dels patis abandonats i plens d’herbassar, les baranes dels balcons tapiats, els esquelets de les cabines, les tapes d’embornal. La història de les ciutats i de les persones que les habiten són plenes de rovell. On no hi ha rovell, no hi ha vida. Les ciutats de vidre i acer inoxidable, per exemple. D’altra banda, el rovell protegeix del rovell. No es pot fer més malbé allò que el temps i la humitat han erosionat. Què seria de Manresa sense el rovell, que li confereix caràcter i personalitat? Probablement sigui la ciutat més rovellada de Catalunya. Per això ara ha estat tan oportú que, a iniciativa del gremi de paletes, un dels més antics de la ciutat i l’únic que es manté, s’hagi erigit una escultura que, construïda amb pedra i ferro rovellat, amb només dos dies n’ha tingut prou per tacar de rovell l’empedrat que li serveix de base, fent bona la dita que sempre plou rovell sobre rovell.
