Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La natura romandrà malgrat el nostre comportament: Montserrat des de Xamal, al terme de Fonollosa.
El llibre defensa que els humans som esclaus de la nostra pròpia intel·ligència. Hem passat de ser micos savis a ser idiotes espavilats. La crisi actual no és res més que la crisi de la nostra civilització. Una més de les que s’han anat succeint des de la revolució industrial. Totes tenen la mateixa causa. Els avenços tecnològics. Aquests han allargat i millorat la vida de moltes persones i han donat molt de benestar i acomodament, però han comportat una destrucció continuada del medi ambient. No veiem –els buròcrates no veuen– les conseqüències del que fem en el dia a dia. Ens creiem tan destres buscant solucions –tecnològiques i científiques– que no veiem la complexitat del problema.
El benestar i cert acomodament –físic i mental– són els principals responsables de la crisi ambiental que estem patint els humans. Tots dos són necessaris per viure amb dignitat. Són comportaments que ens han transformat en idiotes espavilats. No ens deixen veure la complexitat del problema ambiental. Creiem conèixer solucions fàcils –intel·ligents–, quasi sempre basades en la ciència i la tecnologia. El conflicte està mal plantejat. La ciència i la tecnologia no són la perfecció ni la solució exclusiva. Ens han dut a cometre errors i a obviar-los. La solució a la situació, en part, pot venir de la mateixa ciència i de la tecnologia, però, sobretot i en gran mesura, ha de basar-se en canviar comportaments humans –inclosos alguns polítics i altres buròcrates, possiblement els idiotes més espavilats de tots. És necessita una mica més d’educació, admiració i humilitat davant de la naturalesa i tornar a la proximitat, als petits projectes d’escala més humana. Es necessita un canvi de paradigma, basat en el fet de canviar comportaments.
En resum, com va dir Richard S. Scorer, l’èxit el trobarem quan deixem de comportar-nos com una plaga sobre el planeta. I, hi afegeixo, quan els nostres dirigents siguin valents i agosarats per proposar canvis que vagin en contra dels interessos econòmics i les tendències de mercat dilapidadores de recursos naturals, destructores de la biodiversitat i creadores d’iniquitats cròniques.
