Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de febrer de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El testament digital és el document on es preveu el que passarà amb tota la informació de caràcter digital d’una persona quan s’hagi mort. Hi ha una creença totalment errònia que una persona redacta un document per internet on manifesta el que vol fer amb el seu contingut digital i ja està tot resolt. Això no és així perquè aquest document es totalment nul, el que cal fer és anar a un notari i que aquest legalitzi aquest document on es manifesten les nostres voluntats.
El contingut digital inclou: el meu rastre digital, els comptes d’usuari que tinc registrats, les meves subscripcions, les meves xarxes socials, els meus comptes de correu electrònic, el meu blog o web, les contrasenyes dels meus dispositius, els meus dominis, els meus diners virtuals (bitcoins, etc.), tota la informació que tinc al núvol (dropbox, Doogle Drive, etc.), el meu disc dur i l’empremta digital. Per tot aquest contingut és molt aconsellable adjuntar a aquest testament les contrasenyes i nom d’usuari, però això topa amb una problemàtica, no resolta a dia d’avui, que és què passa quan es canvia sovint de contrasenya digital perquè això suposa haver de fer un nou testament.
També en aquest document hem de nomenar quines són les persones que tenen el dret d’accedir en el contingut digital de la persona morta i quines actuacions poder fer aquestes últimes: conservar els documents, modificar-los i en quin sentit: suprimir-los, que es facin arribar a determinats familiars o altres persones, etc. Tot això està regulat en la nova Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPD-GDD). Aquesta estableix també quines són les persones habilitades per accedir en el contingut digital:
- Els familiars i hereus de la persona morta
- El marmessor testamentari
- Les persones i organismes designats expressament designats
- En cas de menors, els seus representants legals, tutors o si és el cas el Ministeri Fiscal
- En cas de discapacitats, les persones designades per recolzar-los en aquest supòsit.
Però hem de tenir en consideració que això s’aplica si no ho impedeix la llei o el mort hagués determinat un altre cosa diferent. També hi ha una altra qüestió que cal tenir en consideració, ja que dona lloc a confusions, i és la següent: hi ha algunes empreses que donen serveis de certificacions digitals i altres que gestionen els arxius digitals, si aquestes no són esmentades i identificades pel testador en el testament notarial no poden ser marmessors.
Qüestions no resoltes amb la legislació actual
En principi hi veig dues qüestions no resoltes i que són molt importants:
Com la llei pot protegir l’interès d’una persona per preservar el seu contingut digital quan mori, però mentre viu ha de capejar amb els atacs cibernètics que estan a l’ordre del dia? Les persones que canvien molt sovint de contrasenyes què han de fer? Fer cada vegada un testament davant notari?
Encara que la legislació actual regula bastant els continguts digitals, hi ha una situació no prevista per la llei i que entenc que és cabdal: moltes de les companyies on ens registrem solen estar fora de l’estat espanyol. Seria molt convenient que es comencés a pensar en una regulació a nivell internacional mitjançant tractats que determinessin la jurisdicció per poder reclamar les pertinences digitals els hereus i també les altres persones i/o organismes a què ens hem referit abans.
