Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Esther tenia tot de granets al front. Eren tan evidents que no em vaig poder estar de preguntar-li: «Ei, què t’ha passat aquí al front?». Somriu i em respon: «m’ho va fer el fuet». Sorprès, sense deixar passar ni un segon i amb tota la meva innocència, li deixo anar «ostres, no sabia que tinguessis un gos». Llavors més que dibuixar un somriure va esclatar en una gran rialla. I com si es dirigís a un gos invisible es va posar a cridar-lo: «Fuet, vine aquí; té Fuet, va, passa a jeure!». De seguida vaig entendre que el fuet de què em parlava s’escrivia amb minúscules i s’estava referint a una d’aquelles llonganisses primes i delicioses que et costa tant deixar a mitges. Vam riure molt.
El més lògic del món hauria estat entendre a la primera que aquells granets li havien sortit de menjar embotit. Perquè si els hi hagués fet un gos, en lloc de granets serien esgarrapades. Però també puc argumentar, en defensa pròpia, que Fuet no seria pas un mal nom per a un gos. I va ser pensant en això que de cop em van venir a la memòria tots els gossos de la meva vida que havia conegut pel seu nom propi. Els primers que recordo són els que vaig conèixer a la tele: gossos reals, com el Rin tin tin, del «cabo Rusty», o de peluix com la gosseta Marilyn, de les marionetes de l’Herta Frankel. I també gossos dibuixats, però tan vius en la imaginació de molts com el Milú del Tintín, o com l’Snoopy, que no sé per quin motiu es va convertir en un emblema del jovent més
pijo i que mai va entrar a formar part del meu món. Però els gossos que recordo d’una manera més especial són els que he conegut
en persona. Gossos que ja no hi són, com el Truc i el Llamp, del Francesc i la Neus; el Socks de la Xus, el Golfo de la Carme... O com el Petete del Josep Lluís i la Carme i la Cristina i l’Albert, amb el qual havia jugat tant i se’n va anar fa uns mesos. I una gosseta encara ben viva com la Putxeta de la Fina i el Patxi. Jo no n’he tingut mai cap de gos, però ara tinc clar que, si algun dia en tingués un, es diria Fuet.
