El número de desembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central d’Isabel Luna: "La llei obliga a avortar a Barcelona", que analitzava la problemàtica de les dones manresanes que volien tirar endavant un avortament.

L’any que ve se celebrarà el centenari del naixement d’Italo Calvino. Serà l’ocasió perquè a molts llocs del món se’n recordi la figura i es divulgui l’obra d’aquest escriptor de referència de la segona meitat del segle XX. A començaments de novembre es va inaugurar a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra, a Barcelona, l’exposició "Italo Calvino (1923-1985), fantàstic", comissariada per Joaquim Noguero, amb il·lustracions de Maria Picassó.

A les fàbriques, ben aviat, un treballador equipat amb ulleres de rea­litat augmentada podrà reparar una màquina des del mateix lloc de treball, sense necessitat de desplaçar-se. Aquesta és només una de les aplicacions que permetrà aquesta innovadora tecnologia, que ja s’està fent un lloc en les indústries més punteres i en el que no són indústries, com veiem a la imatge adjunta.

El debat sobre el paper de la dona és de plena actualitat. És recurrent, necessari i, per descomptat, encara hi ha molt camí per córrer amb l’objectiu de corregir visions i principis gravats a foc en milions de cervells occidentals al llarg de centúries.

Acabem l'emblemàtic 2022 amb concerts, teatre i una exposició sobre iconografia espiritual ignasiana.

El passat 7 de desembre es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Les dones als mitjans de comunicació".

A vegades, els catàlegs de patrimoni serveixen per preservar elements destacats d’un edifici, com és el cas de les façanes de l’històric cinema Olímpia quan es va enderrocar l’interior i es va substituir per un centre comercial. La façana principal és una de les més característiques del carrer Guimerà.

La recuperació del vi bullit al Bages és un homenatge al nostre territori i patrimoni de la nostra cultura. És per això que Oller del Mas, com a tribut, elabora un vi a través de la seva varietat principal, el picapoll blanc.

Vitória Régia da Silva. Fortaleza (Brasil)

La delegació d’Òmnium del Bages i el Moianès arriba als cinquanta anys de vida amb una mirada retrospectiva cap al passat, per recordar les diferents iniciatives que s’han impulsat al llarg dels anys, però amb l’esperança d’encarar un futur ple de reptes.

Situat a la comarca de l’Alt Urgell, al nord de la població d’Oliana, compartit entre el seu terme i del de Peramola, és un indret important del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que serà el nom del projecte que fins ara es coneixia com a Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

El dia que en Quim Canyelles va obrir-me la porta de casa seva, segurament va haver d'apartar alguna pila de caixes, fet que li suma mèrits al gest de convidar-me. Mai vaig entendre d'on treia el lloc per viure, ja que tot l'espai era ple de llibres, pintures, papers i objectes susceptibles d'aparèixer en una mostra d'Art Brut.

«Mentre sigui viu sempre seré de Rajadell». Les paraules d’Indaleci Centellas, que acaba de bufar cent espelmes, provenen del cor quan parla del poble on va criar-se i on va desenvolupar l’ofici de la seva vida, el de pagès.

En el reportatge sobre "El parlar de Manresa", publicat l’abril del 2020, parlàvem de mots que porten el gentilici de "manresà" o "manresana". És el cas de varietats de plantes, com la "col verda manresana" o la "mongeta manresana" –que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) defineix com a «fàcil de coure, però menys fina que les ordinàries».

Avui al "Saps què menges?" hem triat un producte clàssic del rebost de moltes llars. Un embotit que per a molts forma part dels berenars de la seva infantesa, mentre que per a d’altres continua sent un ingredient no negociable quan es tracta de preparar un guisat de llenties. Sigui com sigui, aquesta secció pretén informar i formar, raó per la qual hem de parlar d’un aliment tan conegut com estimat a causa del seu addictiu sabor. Revisem l’etiqueta:

De Sant Domènec a la Bonavista hi ha el quilòmetre més popular de la ciutat: el passeig de Pere III. Ara fa un segle era a punt d’arribar a la Bonavista, tot i que, per ser exactes, la seva construcció ja havia començat quaranta anys abans. I encara que des del primer dia el seu trajecte va acollir els establiments, habitatges i despatxos de més prestigi, també és veritat que la presència creixent de tota mena de terrasses o els equipaments culturals més emblemàtics n’han fet un recorregut absolutament popular. Perquè al Passeig tothom hi pot trobar el seu espai: és el més democràtic dels carrers de Manresa. I aquest estiu una mica més, ara que les cadires de la inoblidable Rosita tornen al primer tram, gratuïtament i sense les restriccions de la covid: 275 seients a l’abast de tothom per tal de fer més suportable la canícula.

A la foto observem les autoritats municipals el dia de la inauguració de la roda al Guix el 21 de febrer del 1988, dins els actes de la festa de la Llum. D’esquerra a dreta: Jordi Rodó, Simeó Selga, Santiago Morros Llobet, que més endavant va cobrir la roda amb una capa de polièster, Ramon Roqueta (exalcalde i pregoner de la Llum 1988), Juli Sanclimens i Jaume Soldevila, entre d’altres.

Encara no som prou conscients de la nostra condició d'esclaus en una dictadura neoliberal com la que regula tant els nostres patrons de funcionament socioeconòmic com la manera d'instal·lar-nos davant el món i la realitat.

El número de novembre de 1997 de la revista publicava el reportatge central "L’opció de viure en una residència d’avis", que visitava les residències de la tercera edat a la ciutat, que estaven atapeïdes.

La relació entre els humans i els gossos ve de lluny. Segurament, els gossos ("Canis lupus familiaris") o els seus avantpassats, semblants als llops actuals, es van aproximar als humans per suplir alguna mancança: falta d’aliment, superar inclemències del temps, estar a resguard. Els humans en canvi devien aprofitar la presència dels gossos en veure que els protegien d’altres animals. Es va crear una perfecta simbiosi, un vincle, encara actual.

La majoria de nosaltres ja hem vist alguna impressora 3D treballant, però com funciona la impressió 3D? La impressió en 3D o fabricació additiva s’estendrà a produir lots de productes personalitzats i això permetrà reduir les matèries prime­res, els estocs i les distàncies de transport.

Maria Picassó Piquer és il·lustradora i caricaturista. Arquitecta de formació i dibuixant de vocació, va optar per la il·lustració a jornada completa. D'un característic estil constructivista, trobem la seva feina en videojocs, packaging, roba, llibres i cartelleria arreu del món. En la faceta de caricaturista, destil·la les faccions de cada personatge fins a obtenir-ne l'essència més geomètrica. Aquest particular estil de caricatura li ha suposat un reconeixement en l’àmbit internacional, que l’ha dut a dos congressos d'Europa i els EUA com a convidada. Col·labora periòdicament en la revista "Icon" ("El País") i al diari "El Correo". Ha treballat per al diari "Ara", "Sàpiens", "Panenka", "Washington Post" i "Los Angeles Times", entre altres publicacions.

Els temps canvien. I la societat, en el dia a dia accelerat en què vivim, també. Parlars, menjars, aficions, músiques, balls i tradicions es barregen i s’emplenen de matisos. Així, el gresol sobre el qual ara també es recolza la cultura popular i tradicional inexorablement ha d’evolucionar i abordar perspectives noves. Precisament, per continuar sent una cultura "pròpia" i seguir estant viva, a peu de carrer.