​Desaprofitar la vida

Fa uns anys Amaral va treure una cançó amb un títol que valia per tota la lletra: No sé qué hacer con mi vida. Per als que som de la generació del baby boom, aquell enunciat ens podia remetre directament a un vell dilema: estudiar o posar-nos a treballar. Però per als joves d’ara aquell títol té un significat absolutament literal, reflecteix en poques paraules un autèntic problema existencial. Se senten vius, lliures i plens d’energia, però no saben què fer amb la seva vida. Nosaltres, els d’abans, els boomers, podríem dir que hem viscut una vida de primer plat, segon i postres. Sabem allò que és gaudir d’un menú saborós i esplaiar-nos degustant-lo. També és cert que de vegades hem passat més tibats i hem hagut de menjar el que hi havia, de grat o per força, però tampoc no ens ha creat cap trauma. Les noves generacions, en canvi, viuen una vida de bufet lliure: tenen davant seu desenes, centenars de plats de tota mena. De la qualitat no en parlem, parlem tan sols de la quantitat. Només els cal estirar la mà i anar omplint la safata. Piquen de tot amb desfici i acaben embafats i tips com un tinter, però el que és evident és que assaboreixen poques coses, potser cap.

D’això que imagino com un bufet lliure, els entesos en diuen sobrestimulació. Els nens, els adolescents, i sent francs, molts de grans, estan tot el dia exposats a una quantitat incomptable d’estímuls que absorbeixen el seu temps, els distreuen l’atenció i els impedeixen concentrar-se per fer qualsevol cosa amb un mínim de calma. Llavors passa que, alhora que estan pendents del que fan els altres, se senten impel·lits també ells mateixos a fer alguna cosa. I com que per destacar sent músics cal aprendre a tocar, per ser futbolistes cal anar a entrenar i per ser actors o actrius cal estudiar-se un paper, els mateixos que els organitzen el bufet lliure posen a les seves mans invents diabòlics com Tik-tok perquè tothom pugui sentir-se protagonista sense necessitat de cap preparació. N’hi ha prou amb posar-se davant d’un mòbil i moure el cul, fer una ganyota o caçar mosques. I mirar l’aparell compulsivament a l’espera de l’aprovació dels altres, tan desvagats i tan sobrestimulats com ells. Tots girant en la roda infernal dels que no saben què fer amb la seva vida.