M’ho comentava perquè ho volia posar en l’article que publica regularment a les pàgines d’opinió de
Regió7, on volia parlar de salvar imatges antigues del mòbil per fer un arxiu, en comptes de llençar-les, i m’ho deia perquè el diccionari normatiu no recull pròpiament aquest sentit en la paraula
bassa. Vaig coincidir amb ell que a mi l’expressió també em semblava ben habitual a Manresa. Ho vam veure clar, doncs, i el Josep Maria va escriure, parlant de la probable destinació de molts documents o arxius: «Aquest serà el trist final d’allò que un dia ens va sembla important quan vagi a parar a la bassa». De fet, el Diccionari Català-Valencià- Balear (DCVB) sí que recull per a la paraula bassa el sentit de «clot on són depositats els fems», que situa més aviat en comarques lleidatanes, i també recull el sentit de «matèries fecals semilíquides que s'empren per adobar la terra», que localitza a llocs com Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Queralt i... Manresa!
Ho aprofito per recordar també el mot característic manresà per designar el concepte d’escombraries, que és el de
racó. Abans a totes les cases d’aquesta ciutat hi havia la galleda del
racó i s’anava a llençar el
racó. Certament, el mot no és exclusiu de Manresa; Ramon Carreté i Parera, en el seu treball sobre
El parlar de Balsareny a començaments de segle, també la recull com a pròpia d’aquesta població bagenca. Era una paraula habitual, doncs, i encara la conserven les generacions d’una certa edat, malgrat que els joves ja l’hagin gairebé oblidat. Fa poc un altre amic em comentava sorprès que havia demanat
bosses del racó en una botiga i la dependenta no sabia què eren.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
