31 de juliol de 1981, darrer dia de feina abans de les vacances d’estiu, els companys de treball acomiaden Ricard Lladó, el dia de la seva jubilació de Maquinària Industrial SA (MISA). D’esquerra a dreta, Josep Torres, Pere Sinfreu, Ricard Lladó, Isabel Garcia, M. Lluïsa Batlle, Antoni Sanz i Josep M. Pérez, dins l’oficina de comptabilitat.
FA 25 ANYS
Portada del número 107 de la revista El Pou de la gallina.
El número de gener de 1997 de la revista publicava el reportatge "Els ‘lobbies’ manresans regenten poc poder". S’hi analitzaven empreses, institucions, famílies i persones amb un poder de decisió important a la ciutat. El sector de les finances era un dels més poderosos, però el nou director de Caixa Manresa, Adolf Tudo, defensava una actuació cada vegada més transparent.
Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
Si la primera revolució industrial va ser la introducció dels sistemes de producció mecànics amb tracció hidràulica i de vapor –anys 1750 als 1850–, la segona va ser la producció en sèrie, la divisió del treball productiu, l’ús de l’electricitat, la indústria química i l’automobilística –anys 1850 als 1950–. La tercera revolució va ser la incorporació dels ordinadors –la microelectrònica i tecnologies de la informació– per automatitzar processos –anys 1950 als 2000.
Coincidint amb els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, del 4 al 6 de febrer es presentarà al Kursaal "Íñigo, l’home rere el sant", una farsa escrita per Carles Claret i dirigida per Jordi Gener. La 65a edició de la Innocentada s’escau en el vintè aniversari de la mort d’Agustí Soler i Mas, iniciador i mantenidor d’aquesta tradició teatral durant els primers 45 anys.
Jaume Domingo Miró és mestre. Va treballar a l’Escola Flama fins al 1979 i des del 1981 i fins a la jubilació, el 2010, va ser professor a l’Escola Agrària. Durant la Transició, va formar part d’una cèl·lula del PSAN i sindicalment militava a la CNT. El 1984 comença a viure en comunitat a la casa de les Guixeres, que va construir personalment i va reconstruir després de l’incendi del 2017. Vegetarià, partidari de l’ecologia i pacifista, el 1992 comença la cooperació amb països en vies de desenvolupament; ha deixat petjada dels seus projectes i construccions amb energia fotovoltaica a Mèxic, Bolívia, Moçambic, Índia, Benín i Guinea.
