Quan s’entra a viure en una casa o s’ha de moblar, al marge de prendre bé les mides, molts recorren a un professional de l’interiorisme. Algú que sàpiga insuflar-hi aspectes de caràcter sensorial i aparentment imponderable quan l’espai està despullat: calidesa, sensació d’amplitud, repartiment del volum, confortabilitat, il·luminació...
En el reportatge central de la revista de gener de 1996, "La Reforma provoca incertesa en l’ensenyament", elaborat per Lluís Cuberes, s’analitzava el procés d’implantació de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), que suscitava discrepàncies ideològiques i incerteses estructurals.
Susanna Ayala Riu és artista muralista. Compagina diverses tècniques: gravat, serigrafia, treballs amb fusta, il·lustració –tant infantil com tècnica–, murals polítics als anys noranta i d’obres pròpies des de començaments del 2000, o el cartellisme. Ha fet tallers d’Arts Plàstiques.
Manresa és la ciutat catalana que té més empreses funeràries en funcionament. Dos dels grups privats que hi treballen controlen un terç del sector a Catalunya. Mémora disposa de 34 tanatoris i 151 sales de vetlla, i Àltima, té 29 tanatoris i 123 sales. Analitzem el sector en un moment de creixement de les incineracions i en què les defuncions s’han gairebé triplicat durant els mesos més àlgids del coronavirus. A finals d’octubre, l’hospital Sant Joan de Déu sumava 183 defuncions per covid-19 des de l’inici de la crisi, que sumades a les 65 que hi ha hagut a l’hospital de Sant Andreu fan un còmput global de 248 defuncions per coronavirus a la ciutat.
Aquest edifici, construït ara fa cent anys, entre 1920 i 1924, davant de l’absis de la desapareguda església de Sant Domènec, a la cantonada de la muralla i del carrer de Guimerà, marca la frontera entre el barri antic i l’eixample en un dels punts més cèntrics de la ciutat.
