Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'abril de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El meu nom és Saymara Pérez, però tothom em coneix com a Say Pérez. Vaig néixer l'any 1985 a la ciutat vella de l’Havana (l’
Habana Vieja), a Cuba, on vivia al centre de la ciutat, just al costat de la catedral. Vaig estar-hi fins que vaig venir a viure a Manresa quan tenia nou anys. Vaig arribar de petita perquè la meva mare es va casar amb un català i vam formar una família aquí. Per tant, em considero manresana des de l'any 1994.
Un cop acabats els estudis obligatoris, em vaig decantar pel sector de la perruqueria i la meva primera estada va ser l'Escola del Pentitat, que estava situada al carrer Sobrerroca número 8. Com que volia ampliar la meva formació, vaig anar a un centre de Barcelona especialitzat en maquillatge artístic. He treballat en una perruqueria de Sant Fruitós de Bages i en vuit de Manresa, i actualment treballo a la meva pròpia perruqueria, que vaig obrir fa cinc mesos al carrer Sobrerroca, al número 3.
Vaig decidir muntar una perruqueria per qüestió de principis. Personalment m'agrada utilitzar productes ecològics que no maltractin el cabell i poder treballar a la meva manera, ja que és molt diferent tractar un cabell llis o un d'arrissat o afro. Quan buscava un local per obrir-la tenia molt clar que volia que fos al barri Antic i el carrer Sobrerroca em va semblar ideal perquè va ser el carrer on vaig començar els meus estudis de perruqueria i també on vaig conèixer el pare de la meva filla, en un Correfoc. A part, visc a cinc minuts caminant i hi ha molt ambient.
Tot i que fa pocs mesos que la perruqueria és oberta, estic molt contenta de la rebuda perquè tinc clientes que em busquen allà on estigui i van a la perruqueria només perquè em coneixen i ja saben com treballo. Aquest punt de fidelitat m'agrada molt i m'he adonat que m'estimen i em tenen afecte. Això és el que més m'agrada de la ciutat: el tracte amb la gent; tot i això, paradoxalment, el que no m'acaba de convèncer és el pensament d'algunes persones, que m'han preguntat perquè he obert un negoci en un lloc perillós i si no hi havia un altre barri millor a la ciutat.
El fet de venir a Manresa de nena fa que la família més propera la tingui aquí amb mi. El meu pare va morir quan era petita, però la meva mare, el meu padrastre –que és com el meu segon pare– i el meu germà viuen aquí. De fet, el meu germà va néixer a Catalunya. A Cuba només hi tinc tiets i cosins. No sé com anirà el futur, però m'agradaria tornar a Cuba per morir-me allà. És el meu desig.
