El foc es va originar presumptament en un tendal motoritzat que puja o baixa de manera automàtica, en una terrassa d’un dels pisos. Bufava un vent fort (fins a 60 km/h) i el motor va rebre el senyal d’activar-se per recollir l’esmentat tendal i per causes que es desconeixen aquest va quedar activat o va fer un curtcircuit fins a cremar-se i encendre’s. L’edifici no disposa d’instal·lació de gas, per tant tot assenyala aquesta causa com a iniciadora del foc. A més, resulta que l’any 2012 l’edifici ja va patir un incendi per un problema elèctric que va afectar per complet un pis i un rebedor comunitari, però no va arribar a façana i no es va estendre a la resta de pisos.
La clau de tot plegat està en el fet que l’edifici disposava d’uns embellidors o tancaments de façana d’alumini revestits de poliuretà, un material molt inflamable, però que té un molt bon comportament tèrmic enfront de la calor i el fred. Però aquest tipus d’escumes sintètiques són altament combustibles. Aleshores les flames del motoret van ser ràpidament propagades a una velocitat vertiginosa per l’interior de la façana recoberta d’aquestes plaques, que alhora va fer de xemeneia, impulsada pel propi fort vent i en pocs minuts va convertir l’edifici en un infern. Una densa i àmplia columna de fum negre va dificultar de seguida la respiració i la visibilitat pels propis veïns i les unitats de bombers que van anar arribant. L’elevada temperatura provocada pel foc de la façana va dificultar encara més l’accés per a uns i l’evacuació per als altres.
La normativa amb el pas dels anys va avançant i, també cal dir-ho, en ocasions a cop de tragèdia com aquesta, però avui aquest sistema de plaques combustibles ja no pot emprar-se. Es tracta d’un edifici que es va començar a construir l’any 2006, just quan va aparèixer l’actual Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), i no s’hi va aplicar per pocs mesos. La normativa del seu moment no deia res sobre aquest sistema de plaques a façana, i sí que ho impedeix l’actual. El CTE estableix els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat de les construccions, definits per la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Les seves exigències intervenen en les fases de projecte, construcció, manteniment i conservació. Ara només es permeten materials no combustibles o poc combustibles i que no gotegin, i en cas d’emprar-se calen dispositius tallafocs interns per evitar aquesta propagació. Aspectes aquests molt controlats avui dia i molt clarament definits en el CTE. Per tant, i per prudència, probablement ara caldrà revisar l’estat de tots els edificis construïts en l’època del de València o abans i prendre les mesures oportunes perquè no es pugui repetir una situació com la descrita.
