En el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB), en canvi, tot i que no hi surt
rabinesa, sí que hi ha
rabí, amb la definició de “rabiüt, esquerp, irritable”, que recull a l’Empordà, el Pla de Bages i Igualada. A Manresa, efectivament, “fer una rabinesa” era una expressió ben habitual. M’ho corrobora el lingüista callussenc Jordi Badia Pujol, que em comenta que “és (era) una expressió corrent a Callús. I rabí també. Ho associo sobretot a actes de criatura. Una criatura rabina té tirada a fer escenes de crits, plors i actes de
resistència més violents”. “
Rebequeria i
rebec són mots que no recordo haver sentit espontàniament als meus pares i que potser s’acosten més a
marranada i
marrà, que no a
rabinesa i
rabí”, observa Badia.
La prova de la vigència del mot rabinesa la tenim en el titular que reproduïm a la imatge: “És farsa o rabinesa”, que correspon a
Bages-Ciutat ("Diari de Manresa"), del dia 11 de gener de 1913. Una publicació propera al nacionalisme català conservador, fervent defensora de l'autonomia catalana, que va néixer l’any 1909 i que s'imprimia a la impremta Abadal i posteriorment a la impremta Esparbé.
