El seu origen està documentat el segle XIII, tot i que possiblement sigui anterior. Està situat en un pla entre el terme de Salelles, a l’oest, i la zona de Santa Caterina, al nord. La part antiga del mas que es conserva està feta entre els segles XVII i XVIII, i reconstruïda el XIX, perquè el mas va ser cremat el 1812 en la Guerra Napoleònica.
Es tracta d’un mas de grans proporcions, adaptat a les necessitats de l’explotació agrària. Està format per dos cossos principals i tancat per un mur de pedra, que en part forma un porxo, que tanca un gran pati o era davant la façana de llevant, on hi ha l'accés. El cos més antic, al sud, és el més gran i té estances més petites, mentre que el més nou, al nord, és d’estances més grans. Tot i que actualment està modificat, la construcció original és de pedra, en part vista i en part arrebossada. Les cobertes són a tres i quatre aigües. A la part sud destaca un cos amb una tribuna o galeria d’arcs de mig punt, probablement del segle XIX. Es conserva un campanar d'espadanya de línies barroques com a resta d'una capella del segle XVIII, en part ensorrada el 1812. Interiorment, a la planta baixa, destacaven els estables i els cellers, a la planta primera hi havia sobretot estances familiars i de treball, i a les golfes de sota teulada s’hi situaven els magatzems de gra i aliments. A posteriori, des de final del segle passat, s’ha dotat el mur exterior de forma de muralla i s’ha aixecat una torre, a més d’altres edificacions destinades a l’explotació com a celler i per a la restauració i el turisme. Als voltants del mas hi ha altres edificacions com un corral, les tines, dos pous de glaç i un forn d’argila per fer olles, que potser té a veure amb l’origen del nom de la casa.
El catàleg de patrimoni de Manresa protegeix el mas parcialment per la importància històrica i tradicional, i pel valor paisatgístic.Tot i que l’origen se situa al segle X, quan ja es detecta el cognom Oller, la casa no està documentada fins al segle XIII. A l’edat mitjana era un mas humil i creix sobretot als segles XVII i XVIII, quan arriba a ser el més important del terme, lligat a l’expansió de la vinya, el vi i l’aiguardent. Durant el segle actual s’ha convertit en un dels cellers més importants de la DO Pla de Bages i en un enclavament enoturístic amb molts serveis associats.
PER SABER-NE MÉS:
–SERRA SELLARÉS Francesc, L’Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies, Ed. Heretat Oller del Mas, Manresa, 2013.
