LÈXIC A LA MANRESANA
20/01/2023
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
L’assagista, poeta i editor manresà Carles-Jordi Guardiola em fa arribar l’observació que la seva mare, nascuda el 1901 filla de les Escodines –com també els seus pares Josep Noguera Manubens i Antònia Puig Martí– feien servir habitualment el mot "relleus" per indicar el que havia quedat dels àpats i es podia –i s'havia– de reaprofitar. El mot no és al diccionari normatiu (DIEC), però sí que el recull el diccionari Alcover-Moll, que descriu com a «deixalles de menjar» i el situa en comarques com la Cerdanya, el Ripollès, Plana de Vic o Pla de Bages.
27/12/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
La 25a Fira Mediterrània, que es va fer el mes d’octubre passat, es va acomiadar amb un regal sonor: ‘Narro’, un projecte definit com «un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat en el marc de la ciutat de Manresa».
22/11/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
En el reportatge sobre "El parlar de Manresa", publicat l’abril del 2020, parlàvem de mots que porten el gentilici de "manresà" o "manresana". És el cas de varietats de plantes, com la "col verda manresana" o la "mongeta manresana" –que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) defineix com a «fàcil de coure, però menys fina que les ordinàries».
21/10/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
L’amic Isidre Casals m’aporta la frase feta manresana: «Tenir l'ullal de la Séquia al clatell», que voldria dir «plorar amb facilitat, especialment un nen». Em diu que no era d'ús diari, però que es feia servir. I hi afegeix que també havia sentit a dir "brotar de l'ullal" en el sentit d'un gran doll d'aigua: «Aquella font brota (o brolla) com un ullal de la Séquia».
23/09/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El polític i articulista Adam Majó, que també és filòleg i col·laborador habitual en les pàgines d’opinió d’aquesta revista, escrivia en el seu bloc, el dia 15 de maig de 2010: «Tens set, vas a la cuina però, com que encara ets xic, no arribes a l’armari dels gots nets. Li dius a l’avia, cridant, i aquesta, sense aixecar-se del balancí, et respon que n’agafis algun d’allà sobre i li facis una "balaiada". Que què? Direu, sinó sou de Manresa (i si ho sou potser també). Que li passis una mica d’aigua, sense utilitzar fregall ni detergent»
08/08/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Segons el nostre diccionari normatiu (DIEC), la paraula esvair pot significar "derrotar" completament l’enemic, envair un país, una ciutat provocant-ne la devastació («amb les armes a la mà esvaïren aquell territori»), "dissipar" («aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S’ha esvaït la nuvolada») i "desmaiar-se". Però també inclou com a darrera possibilitat "defallir", especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona («fa hores que treballes i que no menges, t’esvairàs)».
17/06/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Montse Torra, professora de llengua i literatura jubilada, ens fa una aportació al recull de bagesismes de Twitter (#bagesisme): la paraula "platera", com a lloc on es deixen els plats perquè s’escorrin, que no és al diccionari normatiu (DIEC), però que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) recull a Manresa. «A casa l’hem dit sempre», ens diu la Montse. I, efectivament, era molt usual aquí i en canvi no es coneix en comarques veïnes com Osona.
18/05/2022
El Puigcardener
El Puigcardener
per Jaume Puig
Com a ampliació de l’article anterior, on comentàvem les codines, les girades i els tossals, parlarem aquesta vegada de puigs, de goles, de gorgs... i del Collbaix.
22/04/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Manresa és una ciutat amb una orografia complicada i els topònims de l’entorn ens en donen fe. Per això, en aquesta secció sobre el lèxic manresà, parlarem de codines i tossals.
21/03/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
La paraula "molla" pot voler dir «peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava» o bé pot ser el femení de l’adjectiu "moll": «impregnat d’aigua». Però també designa «la part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla», que també se’n diu "engrunes". I en el cas de la "molla de pa", que en bona part del català central es pronuncia amb o oberta, a Manresa i en bona part del Bages es manté tancada com en català occidental. Així ho recull el Diccionari Alcover-Moll per a Manresa i Solsona, i el mateix fa l’Atles del Domini Lingüístic del Català.
16/02/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
«Qui no treballa en tot l’any treballa en dia de Cap d’Any», diu la dita que van recollir Alcover i Moll per al seu diccionari, l’any 1921, a Manresa.
24/01/2022
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Lluís Grifell i Pons, en les seves "Memòries i aventures d'un temps i un país", escriu: «Quan vam tornar al capvespre portàvem un remitjot de guixes i un altre de cigrons d'aquells tan petits, i uns quants llençols menys». Si voleu saber més detalls de l’aventura, ho podeu consultar a l’entrevista que es va publicar en aquesta revista, el novembre del 2011, a aquest manresà, autor d’altres llibres com ara el "Viatge al país del pèndol" o "El com i el perquè de la II Guerra Mundial".
21/12/2021
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El vocabulari del tèxtil a Manresa i al Bages dona per a molt i és prou conegut el pes d’aquesta indústria en el passat de la ciutat i la comarca. Cal remarcar l’estudi, "Llenguatge i tecnologia dels vetaires manresans", elaborat per Lluís Virós, publicat a la miscel·lània "Aspectes de la llengua catalana al Bages" (1997) i centrat en el vocabulari tradicional de la cinteria, el sector de les vetes de cotó, dels vetaires, de forta implantació aquí.
19/11/2021
Gryllotalpa gryllotalpa.
Gryllotalpa gryllotalpa.
per Jaume Puig
El biòleg Jordi Badia em diu que una paraula que mereix entrar al diccionari de manresanismes és "tallacebes", «aplicat a "Forficula auriculària", l’espècie més comuna de l’ordre dermàpters d’insectes i que de manera més àmplia es coneix en català també amb els noms de "tisoretes" i de "papaorelles"». El mateix Jordi Badia em puntualitza que cal tenir en compte que l’abast dels noms populars de plantes i animals és sovint confús, «d’aquí la importància dels noms científics».
30/10/2021
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El mes d'octubre vàrem dedicar el reportatge central a parlar de la pedra seca, que a la nostra comarca s’associa inevitablement al món de l’oli i a l’auge del vi, durant el segle XIX. Pel que fa a les oliveres, el lingüista Carles Riera em fa adonar que al Bages hi ha una varietat autòctona anomenada "corbella".
21/09/2021
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Els jocs d’infantesa tenen –o més aviat tenien– diferents noms a les comarques del país. Un dels jocs clàssics era quan un dels jugadors, havia d’empaitar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els tenia tots –i aleshores parava el primer que havia estat agafat.
27/07/2021
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Salvador Espriu, en el poema "Inici de càntic en el temple", ens fa dir, bellament, que «la ginesta floreix» i que «arreu als camps hi ha vermell de roselles». Però a Manresa i al Bages la paraula més habitual per designar la rosella (Papaver rhoeas) és "pipiripip", forma recollida en el DIEC2 com a variant, que el DCVB recull efectivament al Pla de Bages.
22/06/2021
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
Encetem nova secció amb la voluntat de comentar-hi paraules que són patrimoni dels parlants manresans, i també sovint dels d’altres poblacions del Bages i de part o tota la Catalunya Central, però que no se solen fer servir en altres territoris del que s’anomena "català central".
Pàgina 1 de 1