LÈXIC A LA MANRESANA
22/04/2022
Jaume Puig
Manresa és una ciutat amb una orografia complicada i els topònims de l’entorn ens en donen fe. Per això, en aquesta secció sobre el lèxic manresà, parlarem de codines i tossals.
21/03/2022
Jaume Puig
La paraula "molla" pot voler dir «peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava» o bé pot ser el femení de l’adjectiu "moll": «impregnat d’aigua». Però també designa «la part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla», que també se’n diu "engrunes". I en el cas de la "molla de pa", que en bona part del català central es pronuncia amb o oberta, a Manresa i en bona part del Bages es manté tancada com en català occidental. Així ho recull el Diccionari Alcover-Moll per a Manresa i Solsona, i el mateix fa l’Atles del Domini Lingüístic del Català.
16/02/2022
Jaume Puig
«Qui no treballa en tot l’any treballa en dia de Cap d’Any», diu la dita que van recollir Alcover i Moll per al seu diccionari, l’any 1921, a Manresa.
24/01/2022
Jaume Puig
Lluís Grifell i Pons, en les seves "Memòries i aventures d'un temps i un país", escriu: «Quan vam tornar al capvespre portàvem un remitjot de guixes i un altre de cigrons d'aquells tan petits, i uns quants llençols menys». Si voleu saber més detalls de l’aventura, ho podeu consultar a l’entrevista que es va publicar en aquesta revista, el novembre del 2011, a aquest manresà, autor d’altres llibres com ara el "Viatge al país del pèndol" o "El com i el perquè de la II Guerra Mundial".
21/12/2021
Jaume Puig
El vocabulari del tèxtil a Manresa i al Bages dona per a molt i és prou conegut el pes d’aquesta indústria en el passat de la ciutat i la comarca. Cal remarcar l’estudi, "Llenguatge i tecnologia dels vetaires manresans", elaborat per Lluís Virós, publicat a la miscel·lània "Aspectes de la llengua catalana al Bages" (1997) i centrat en el vocabulari tradicional de la cinteria, el sector de les vetes de cotó, dels vetaires, de forta implantació aquí.
19/11/2021
Jaume Puig
El biòleg Jordi Badia em diu que una paraula que mereix entrar al diccionari de manresanismes és "tallacebes", «aplicat a "Forficula auriculària", l’espècie més comuna de l’ordre dermàpters d’insectes i que de manera més àmplia es coneix en català també amb els noms de "tisoretes" i de "papaorelles"». El mateix Jordi Badia em puntualitza que cal tenir en compte que l’abast dels noms populars de plantes i animals és sovint confús, «d’aquí la importància dels noms científics».
30/10/2021
Jaume Puig
El mes d'octubre vàrem dedicar el reportatge central a parlar de la pedra seca, que a la nostra comarca s’associa inevitablement al món de l’oli i a l’auge del vi, durant el segle XIX. Pel que fa a les oliveres, el lingüista Carles Riera em fa adonar que al Bages hi ha una varietat autòctona anomenada "corbella".
21/09/2021
Jaume Puig
Els jocs d’infantesa tenen –o més aviat tenien– diferents noms a les comarques del país. Un dels jocs clàssics era quan un dels jugadors, havia d’empaitar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els tenia tots –i aleshores parava el primer que havia estat agafat.
27/07/2021
Jaume Puig
Salvador Espriu, en el poema "Inici de càntic en el temple", ens fa dir, bellament, que «la ginesta floreix» i que «arreu als camps hi ha vermell de roselles». Però a Manresa i al Bages la paraula més habitual per designar la rosella (Papaver rhoeas) és "pipiripip", forma recollida en el DIEC2 com a variant, que el DCVB recull efectivament al Pla de Bages.
22/06/2021
Jaume Puig
Encetem nova secció amb la voluntat de comentar-hi paraules que són patrimoni dels parlants manresans, i també sovint dels d’altres poblacions del Bages i de part o tota la Catalunya Central, però que no se solen fer servir en altres territoris del que s’anomena "català central".
Pàgina 1 de 1