Raconaire

Arran de la publicació del llibre sobre El parlar de Manresa, on expliquem que la paraula racó era la que es feia servir per designar les escombraries, i que abans a totes les cases d’aquesta ciutat hi havia la galleda del racó i s’anava a llençar el racó, la Carme Sala em va comentar que la seva mare feia servir habitualment la paraula raconaire per anomenar la persona que recollia el racó, és a dir l’escombriaire.

Tot i que el diccionari normatiu (DIEC2) no recull la paraula raconaire –com tampoc no recull la paraula racó en aquest sentit–, sí que trobem en el Diccionari General de la Llengua Catalana (GDLC) la variant dialectal raconer, que defineix com a “persona encarregada de treure els racons; escombriaire” i que seria, doncs, equivalent a raconaire, amb un canvi de sufix. Un cas semblant és la forma dialectal sequiaire, utilitzada a Manresa i que el diccionari normatiu recull en la variant sequier, “persona que té cura de la distribució de l’aigua d’una séquia”.

Deixem constància, doncs, d’un altre manresanisme, que devia ser ben viu entre els nostres avantpassats, malgrat que ara s’hagi pràcticament extingit.