Fer passeres

El diccionari normatiu (DIEC2) descriu una passera com a «tauló, tronc d’arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent». I en el Diccionari Alcover trobem que fer passeres d’un lloc és «anar-hi sovint» (Empordà). Però a Manresa fer passeres té un altre sentit, com recull l'Inventari del Patrimoni Immaterial de Manresa (IPIM), promogut per l’Ajuntament, on queda constància de l’expressió, en el sentit de «deixar rastre». Per exemple, quan hem acabat de fregar el terra i hi vol passar algú per sobre: «Ara no entris, que faràs passeres». Es fa servir també en moltes poblacions de la comarca, però no pas en altres parts del territori.

En record de Carme Junyent

El dia 3 de setembre ens va deixar la lingüista anoienca Carme Junyent. És una gran pèrdua per a l’àmbit del coneixement de les llengües, que ella havia estudiat i defensat tant. I la volem recordar especialment perquè la Carme va col·laborar en aquesta revista, en el reportatge Les llengües que es parlen a Manresa, publicat el novembre del 2015, on escrivia aquestes paraules profètiques: «Tenim l’oportunitat de capgirar la disminució de l’ús del català però ens cal també un canvi de comportament. Com tots els parlants de llengües subordinades, davant dels desconeguts tendim a emprar la llengua que suposem que ens portarà menys problemes, és a dir, el castellà. Però amb aquest comportament el que fem és alimentar la llengua dominant i abocar-hi els que ens permetrien canviar la dinàmica de les llengües. Per si no n’hi hagués prou, aquest ús del castellà amb tots els que no ens semblen dels nostres és una forma de marginació que els recorda constantment que no són a casa seva. Molts han fet l’esforç d’aprendre català i troben molt poques possibilitats d’emprar-lo a causa d’aquest hàbit enverinat. Per als que són parlants de llengües amenaçades, no és més que una forma de confirmar-los que la seva llengua no serveix per a res. I es veu que la nostra tampoc».