Pròssia

I una d’aquestes paraules, ben usual a les comarques centrals de Catalunya, és pròssia. Vidal assegura que «és un mot que té els dies comptats, perquè ni tan sols apareix en cap diccionari, però ben viva per als osonencs, lluçanesos i bagencs». I hi afegeix que al Bages es fa servir més aviat com a insult, mentre que en alguns en lloc com a Alpens fins i tot hi han batejat un gegant.
 
Efectivament, encara que no consti ni en el diccionari normatiu (DIEC2) ni en el diccionari Alcover-Moll, al Bages i a Manresa concretament és una paraula ben coneguda, i encara que difícilment la trobarem en textos escrits, he pogut comprovar que a molts parlants els és familiar, encara que actualment ja no la facin servir gaire.
 
Es tracta d’un insult que té diverses gradacions, algunes més agressives i altres de més tendres, que serien properes al significat de desgraciat  o mala persona. Que la paraula és ben viva encara en parlants d’una certa edat ho podeu comprovar fent una recerca a les xarxes socials, especialment en blogs sobre qüestions lingüístiques, com ara el valencià Milmots, on a la pregunta de si coneixen la paraula responen afirmativament parlants de Cal Rosal, Balsareny, Solsona... i uns quants de Manresa.
 
Hi podem afegir, finalment, que és un mot femení: «Quina pròssia que estàs fet» i que a Calders, hi ha una paret vertical coneguda pels escaladors com la Pròssia.